Es mostren 88940 resultats

■ rostollar1

■ rostollar1

masculí agricultura Camps de rostoll Vegeu també rostollar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostollar2

■ rostollar2

verb transitiu agricultura Llaurar el rostoll Tornar a sembrar el rostoll, sense deixar-lo de restoble Llevar el rostoll per a cremar-lo o per a fer-ne boïcs intransitiu ramaderia Pasturar el bestiar als rostolls Vegeu també rostollar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rostral</title>

Etimologia: de rostre 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu història
  1. Relatiu o pertanyent al rostre.
  2. columna rostral A la Roma antiga, monument commemoratiu d’una victòria naval constituït per una columna damunt la qual hom aplicava els rostres presos de les naus enemigues.
  3. corona rostral Corona que hom donava al soldat que saltava primer, armat, a la nau enemiga.

■ rostral

adjectiu història Relatiu o pertanyent al rostre columna rostral A la Roma antiga, monument commemoratiu d’una victòria naval constituït per una columna damunt la qual hom aplicava els rostres presos de les naus enemigues corona rostral Corona que hom donava al soldat que saltava primer, armat, a la nau enemiga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostrat
| rostrada

■ rostrat
| rostrada

adjectiu Que acaba en una punta semblant al bec d’un ocell o a l’esperó d’una nau Proveït de rostre o bec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rostre</title>

Etimologia: del cast. rostro, íd., i aquest, del ll. rōstrum ‘bec d’ocell; morro’, que a còpia de ser aplicat grotescament a les persones acabà per esdevenir un mot noble 1a font: s. XIV, Alcoatí
    masculí
    1. Bec d’ocell.
    2. Part d’un animal d’aspecte semblant al bec d’un ocell.
    3. Cara. Es va cobrir el rostre amb les mans.
  2. botànica Bec que presenten certs fruits i certes corol·les.
  3. història
    1. Esperó de bronze fixat a la proa dels antics vaixells de guerra.
    2. A Roma, tribuna oficial del fòrum.

■ rostre

masculí Bec d’ocell Part d’un animal d’aspecte semblant al bec d’un ocell Cara Es va cobrir el rostre amb les mans botànica Bec que presenten certs fruits i certes corolles història Esperó de bronze fixat a la proa dels antics vaixells de guerra A Roma, tribuna oficial del fòrum
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rostroconquis

■ rostroconquis

masculí paleontologia i zoologia plural Classe de molluscs fòssils, proveïts d’una conquilla aparentment bivalva, que visqueren en ambients marins del cambrià inferior al permià superior singular Mollusc de la classe dels rostroconquis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rosulat
| rosulada

■ rosulat
| rosulada

adjectiu botànica Proveït de rosetes Rosetat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rot

■ rot

masculí fisiologia Eructe
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rota1

■ rota1

femení agricultura A Mallorca i a Eivissa, rompuda terra de rota Terra prima, pobra, de poc profit història Tros de terra que un pagès, dit roter , conreava dins un predi d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi collia Vegeu també rota 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rota2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rota</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. rota, íd.
    femení
  1. antigament Roda.
  2. diplomàtica Roda.
    1. història del dret Tribunal o consell de justícia d’un príncep.
    2. dret canònic Tribunal ordinari de l’Església Catòlica.
  4. música
    1. Un dels noms emprats antigament per a designar el cànon circular o perpetu.
    2. Instrument musical semblant a la lira, emprat a l’edat mitjana pels joglars.



    5. Vegeu també:
    rota1

■ rota2

femení antigament Roda diplomàtica Roda història del dret Tribunal o consell de justícia d’un príncep dret canònic Tribunal ordinari de l’Església Catòlica música Un dels noms emprats antigament per a designar el cànon circular o perpetu Instrument musical semblant a la lira, emprat a l’edat mitjana pels joglars Vegeu també rota 1
Traducció