■ rostre

Etimologia: del cast. rostro, íd., i aquest, del ll. rōstrum ‘bec d’ocell; morro’, que a còpia de ser aplicat grotescament a les persones acabà per esdevenir un mot noble 1a font: s. XIV, Alcoatí
    masculí
    1. Bec d’ocell.
    2. Part d’un animal d’aspecte semblant al bec d’un ocell.
    3. Cara. Es va cobrir el rostre amb les mans.
  2. botànica Bec que presenten certs fruits i certes corol·les.
  3. història
    1. Esperó de bronze fixat a la proa dels antics vaixells de guerra.
    2. A Roma, tribuna oficial del fòrum.