Es mostren 88934 resultats

rostisseria

rostisseria

Partició sil·làbica: ros_tis_se_ri_a
femení Rostidoria.

rostisseria

femení Rostidoria
Traducció

■ rostit

rostit

Etimologia: de rostir 1a font: 1502
masculí Carn o alguna altra menja rostida.

■ rostit

masculí Carn o alguna altra menja rostida
Informació complementària
Traducció

■ rostoll

rostoll

Etimologia: forma assimilada de restoll 1a font: c. 1285
    masculí agricultura
  1. Conjunt de les tiges de blat, sègol, ordi, etc., que romanen arrelades a la terra després de la sega.
  2. Camp després de la sega, abans de fer-hi cap altra operació, que conserva, per tant, el rostoll.

■ rostoll

masculí agricultura Conjunt de les tiges de blat, sègol, ordi, etc, que romanen arrelades a la terra després de la sega Camp després de la sega, abans de fer-hi cap altra operació, que conserva, per tant, el rostoll
Informació complementària
Traducció

■ rostollada

rostollada

Etimologia: de rostoll 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
  1. agricultura
    1. Extensió de camp o conjunt de camps que conserven el rostoll.
    2. Temps que el camp conserva el rostoll.
  2. per extensió Esgarrinxada feta pels brins de rostoll.

■ rostollada

femení agricultura Extensió de camp o conjunt de camps que conserven el rostoll Temps que el camp conserva el rostoll per extensió Esgarrinxada feta pels brins de rostoll
Traducció

■ rostollar1

rostollar

Etimologia: de rostoll
masculí agricultura Camps de rostoll.


Vegeu també:
rostollar2

■ rostollar1

masculí agricultura Camps de rostoll Vegeu també rostollar 2
Traducció

■ rostollar2

rostollar

Etimologia: v. rostollar1
    verb
  1. transitiu agricultura
    1. Llaurar el rostoll.
    2. Tornar a sembrar el rostoll, sense deixar-lo de restoble.
    3. Llevar el rostoll per a cremar-lo o per a fer-ne boïcs.
  2. intransitiu ramaderia Pasturar el bestiar als rostolls.


    3. Vegeu també:
    rostollar1

■ rostollar2

verb transitiu agricultura Llaurar el rostoll Tornar a sembrar el rostoll, sense deixar-lo de restoble Llevar el rostoll per a cremar-lo o per a fer-ne boïcs intransitiu ramaderia Pasturar el bestiar als rostolls Vegeu també rostollar 1
Informació complementària
Traducció

■ rostral

rostral

Etimologia: de rostre 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu història
  1. Relatiu o pertanyent al rostre.
  2. columna rostral A la Roma antiga, monument commemoratiu d’una victòria naval constituït per una columna damunt la qual hom aplicava els rostres presos de les naus enemigues.
  3. corona rostral Corona que hom donava al soldat que saltava primer, armat, a la nau enemiga.

■ rostral

adjectiu història Relatiu o pertanyent al rostre columna rostral A la Roma antiga, monument commemoratiu d’una victòria naval constituït per una columna damunt la qual hom aplicava els rostres presos de les naus enemigues corona rostral Corona que hom donava al soldat que saltava primer, armat, a la nau enemiga
Traducció

■ rostrat | rostrada

rostrat

Etimologia: de rostre
    adjectiu
  1. Que acaba en una punta semblant al bec d’un ocell o a l’esperó d’una nau.
  2. Proveït de rostre o bec.

■ rostrat | rostrada

adjectiu Que acaba en una punta semblant al bec d’un ocell o a l’esperó d’una nau Proveït de rostre o bec
Traducció

■ rostre

rostre

Etimologia: del cast. rostro, íd., i aquest, del ll. rōstrum ‘bec d’ocell; morro’, que a còpia de ser aplicat grotescament a les persones acabà per esdevenir un mot noble 1a font: s. XIV, Alcoatí
    masculí
    1. Bec d’ocell.
    2. Part d’un animal d’aspecte semblant al bec d’un ocell.
    3. Cara. Es va cobrir el rostre amb les mans.
  2. botànica Bec que presenten certs fruits i certes corol·les.
  3. història
    1. Esperó de bronze fixat a la proa dels antics vaixells de guerra.
    2. A Roma, tribuna oficial del fòrum.

■ rostre

masculí Bec d’ocell Part d’un animal d’aspecte semblant al bec d’un ocell Cara Es va cobrir el rostre amb les mans botànica Bec que presenten certs fruits i certes corolles història Esperó de bronze fixat a la proa dels antics vaixells de guerra A Roma, tribuna oficial del fòrum
Informació complementària
Traducció

■ rostroconquis

rostroconquis

    masculí paleontologia i zoologia
  1. plural Classe de mol·luscs fòssils, proveïts d’una conquilla aparentment bivalva, que visqueren en ambients marins del cambrià inferior al permià superior.
  2. singular Mol·lusc de la classe dels rostroconquis.

■ rostroconquis

masculí paleontologia i zoologia plural Classe de molluscs fòssils, proveïts d’una conquilla aparentment bivalva, que visqueren en ambients marins del cambrià inferior al permià superior singular Mollusc de la classe dels rostroconquis