Es mostren 88934 resultats

reparatiu | reparativa

reparatiu

Accessory
Partició sil·làbica: re_pa_ra_tiu
Etimologia: del b. ll. reparativus, -a, -um, íd.
Body
adjectiu Que té la virtut de reparar.

reparatiu | reparativa

reparatori | reparatòria

reparatori

Accessory
Etimologia: de reparar
Body
adjectiu Reparatiu.

reparcel·lació

reparcel·lació

Accessory
Partició sil·làbica: re_par_cel_la_ci_ó
Etimologia: de parcel·lació
Body
    femení dret
  1. Acció de reparcel·lar;
  2. l’efecte.

reparcel·lació

reparcel·lar

reparcel·lar

Accessory
Etimologia: de parcel·lar
Body
verb transitiu dret Agrupar finques compreses en un polígon o unitat d’actuació, amb la finalitat de dividir-les d’acord amb les previsions d’un pla d’urbanisme i adjudicar les parcel·les resultants als interessats, en proporció als seus respectius drets inicials.

reparcel·lar

Informació complementària

repartible

repartible

Accessory
Etimologia: de repartir
Body
adjectiu Que pot ésser repartit.

repartible

Informació complementària

repartició

repartició

Accessory
Partició sil·làbica: re_par_ti_ci_ó
Etimologia: de repartir
Body
    femení
  1. Acció de repartir.
  2. funció de repartició estadística Funció de distribució.
  3. heràldica Mena de divisió del camper de l’escut que resulta de dividir-lo amb més d’una línia.

repartició

repartidament

repartidament

Accessory
Etimologia: de repartit
Body
adverbi Per parts.

repartidament

Traducció

repartidor1 | repartidora

repartidor

Accessory
Etimologia: de repartir i -dor2 1a font: 1460, Roig
Body
  1. adjectiu
    1. Que cal repartir. La quantitat sobrant serà repartidora entre els contribuents.
    2. Que fa de bon repartir, que es pot repartir fàcilment. Una fruita molt repartidora.
  2. masculí
    1. Lloc on és repartida una cosa.
    2. especialment Departament d’una casa, d’un convent, etc., on hi ha preparats els plats i les menges abans de treure’ls a la taula.


  3. Vegeu també:
    repartidor2

repartidor1 | repartidora

repartidor2 | repartidora

repartidor

Accessory
Etimologia: de repartir i -dor1 1a font: 1460
Body
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que reparteix.
    2. Persona encarregada de repartir a cadascú allò que li pertoca en un repartiment. El repartidor del pa. Un repartidor de diaris.
  2. masculí
    1. Utensili que serveix per a repartir.
    2. especialment Recipient de forma i mida diverses que té en una de les cares els forats per cadascun dels quals surt la ploma d’aigua per a regar, per a l’ús domèstic, etc.
  3. femení Nom donat a diversos objectes destinats a separar i repartir diverses porcions d’una cosa.
  4. femení col·loquialment Acció de repartir gratuïtament entre els desposseïts els béns expropiats als rics, especialment la que hom espera que es produirà en un moment de capgirament revolucionari. Ja vindrà la repartidora, i els rics d’avui seran els pobres de demà.


  5. Vegeu també:
    repartidor1

repartidor2 | repartidora

repartiment

repartiment

Accessory
Etimologia: de repartir 1a font: s. XIII
Body
    masculí
  1. Acció de repartir.
  2. economia
    1. Distribució d’un producte acabat entre els diversos clients (majorista o detallista), feta des d’un magatzem o dipòsit.
    2. repartiment de beneficis Distribució que en acabar un exercici econòmic es fa de la part dels beneficis acordada entre els accionistes d’una societat.
  3. teatre, cinematografia i televisió
    1. Assignació dels diversos papers a cadascun dels membres d’una companyia teatral, als actors d’un film o d’una sèrie de televisió.
    2. Conjunt d’actors que intervenen en una obra teatral, cinematogràfica o televisiva. El millor de la pel·lícula és el repartiment.
  4. repartiment de terres dret civil Cessió que fa un municipi, una diputació o l’estat, de terres del seu domini entre els treballadors pobres de la terra, en canvi del pagament d’un cànon anual.
  5. repartiment d’indis història Assignació de mà d’obra indígena als colons castellans.

repartiment