Es mostren 88940 resultats

■ rema

■ rema

masculí lingüística En gramàtica textual, part d’un enunciat situat al costat del tema i que, en una comunicació, conté la informació més important i exposa tot allò que és nou
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remada

■ remada

femení marina, marítim i esports Acció de remar Cada moviment d’un rem dins l’aigua Cop donat amb un rem
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remador
| remadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remador</title>

Etimologia: de remar 1a font: 1575, DPou.
  1. masculí i femení marina, marítim i esports Persona que rema.
  2. femení construcció naval Lloc d’un llagut de l’Ebre on va muntada una escalemera i on es col·loca un remador per tal d’ajudar-ne la maniobra quan és feta a força de rems.

■ remador
| remadora

masculí i femení marina, marítim i esports Persona que rema femení construcció naval Lloc d’un llagut de l’Ebre on va muntada una escalemera i on es colloca un remador per tal d’ajudar-ne la maniobra quan és feta a força de rems
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remagencar

■ remagencar

verb transitiu Tornar a magencar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remagrit
| remagrida

■ remagrit
| remagrida

adjectiu Molt amagrit magre Una criatura tota remagrida figuradament Sec Una terra pobra i remagrida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

remaire

remaire

masculí i femení marina, marítim i esports Remador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

remake*

remake*

masculí Nova versió d’una obra, especialment cinematogràfica, que n’actualitza la forma i el contingut
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remallar

■ remallar

verb transitiu pesca Tornar a mallar, mallar molt Adobar, refer les xarxes esquinçades o velles
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remallosa

■ remallosa

femení indústria tèxtil Màquina de refer les malles en les costures dels gèneres de punt
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ remar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">remar</title>

Homòfon: ramar, remà
Etimologia: de rem1 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
    1. marina, marítim i esports Moure de manera convenient el rem o els rems per a impulsar una embarcació en l’aigua.
    2. figuradament Nedar movent els braços i les cames. A la pantalla es veia com el nedador remava amb força.
  2. adoberia Remenar amb el rem els cuirs i les pells tirats als clots o a les tines dels blanquers.
  3. indústria tèxtil
    1. Trobar-se mancats de paral·lelisme els fils d’un ordit en un teler pel fet que en el plegador ocupen una amplària diferent de la que tenen en la pua.
    2. Vibrar les pues en l’antiga berguedana.

■ remar

verb intransitiu marina, marítim i esports Moure de manera convenient el rem o els rems per a impulsar una embarcació en l’aigua figuradament Nedar movent els braços i les cames A la pantalla es veia com el nedador remava amb força adoberia Remenar amb el rem els cuirs i les pells tirats als clots o a les tines dels blanquers indústria tèxtil Trobar-se mancats de parallelisme els fils d’un ordit en un teler pel fet que en el plegador ocupen una amplària diferent de la que tenen en la pua Vibrar les pues en l’antiga berguedana
Informació complementària
Traducció