■ remar

Homòfon: ramar, remà
Etimologia: de rem1 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
    1. marina, marítim i esports Moure de manera convenient el rem o els rems per a impulsar una embarcació en l’aigua.
    2. figuradament Nedar movent els braços i les cames. A la pantalla es veia com el nedador remava amb força.
  2. adoberia Remenar amb el rem els cuirs i les pells tirats als clots o a les tines dels blanquers.
  3. indústria tèxtil
    1. Trobar-se mancats de paral·lelisme els fils d’un ordit en un teler pel fet que en el plegador ocupen una amplària diferent de la que tenen en la pua.
    2. Vibrar les pues en l’antiga berguedana.