Es mostren 88934 resultats

■ relligador | relligadora

relligador

Etimologia: de relligar
  1. adjectiu i masculí i femení Que relliga.
  2. masculí i femení oficis manuals Que relliga llibres; enquadernador.

■ relligador | relligadora

adjectiu i masculí i femení Que relliga masculí i femení oficis manuals Que relliga llibres enquadernador
Traducció

■ relligadura

relligadura

Etimologia: de relligar
femení arts gràfiques Enquadernació.

■ relligadura

femení arts gràfiques Enquadernació
Informació complementària
Traducció

■ relligament

relligament

Etimologia: de relligar
    masculí
    1. Acció de relligar;
    2. l’efecte.
  2. indústria tèxtil Juxtaposició.

■ relligament

masculí Acció de relligar l’efecte indústria tèxtil Juxtaposició
Traducció

■ relligar

relligar

Etimologia: de lligar 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb
  1. transitiu Tornar a lligar. Relligar les tomaqueres.
  2. transitiu arts gràfiques Enquadernar.
  3. transitiu marina, marítim Trincar i fermar les drisses després d’hissada la vela.
  4. pronominal indústria tèxtil Canviar-se l’evolució en els fils o en les passades d’un teixit.

■ relligar

verb transitiu Tornar a lligar Relligar les tomaqueres transitiu arts gràfiques Enquadernar transitiu marina, marítim Trincar i fermar les drisses després d’hissada la vela pronominal indústria tèxtil Canviar-se l’evolució en els fils o en les passades d’un teixit
Informació complementària
Traducció

■ relligat

relligat

Etimologia: de relligar
    masculí arts gràfiques
  1. Llibre, volum, etc., enquadernat.
  2. impròpiament Relligadura, enquadernació.

■ relligat

masculí arts gràfiques Llibre, volum, etc, enquadernat impròpiament Relligadura, enquadernació
Traducció

rellinassenc | rellinassenca

rellinassenc

adjectiu i masculí i femení De Rellinars (Vallès Occidental).

rellinassenc | rellinassenca

adjectiu i masculí i femení De Rellinars Vallès Occidental

■ relliscada

relliscada

Etimologia: de relliscar 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de relliscar. Fer una relliscada.
    2. figuradament Despropòsit, desencert, indiscreció. Les inoportunes declaracions del ministre han estat una relliscada.
    3. figuradament Falta moral, flaquesa. Va tenir una relliscada i la dona l’ha deixat.
  2. dansa Manera de puntejar els punts llargs de la sardana, que consisteix a col·locar el peu que realitza el desplaçament al darrere de l’altre peu, que resta immòbil.

■ relliscada

femení Acció de relliscar Fer una relliscada figuradament Despropòsit, desencert, indiscreció Les inoportunes declaracions del ministre han estat una relliscada figuradament Falta moral, flaquesa Va tenir una relliscada i la dona l’ha deixat dansa Manera de puntejar els punts llargs de la sardana, que consisteix a collocar el peu que realitza el desplaçament al darrere de l’altre peu, que resta immòbil
Informació complementària
Traducció

■ relliscall

relliscall

Etimologia: de relliscar
masculí Indret relliscós, on és fàcil de relliscar.

■ relliscall

masculí Indret relliscós, on és fàcil de relliscar
Traducció

■ relliscar

relliscar

Compareu: lliscar 1 i patinar
Etimologia: de lliscar 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
    1. Lliscar, esmunyir-se. Li han relliscat tots els plats de les mans.
    2. especialment Lliscar i perdre l’equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc. L’ha fet relliscar una pell de plàtan. La carretera és glaçada: tots els cotxes hi rellisquen. M’ha relliscat el tamboret.
  2. Ésser una superfície molt llisa, mullada, etc., talment que fa lliscar les coses que hi ha al damunt. Aneu amb compte, que el terra rellisca.
  3. figuradament Passar ineficaçment. Renys i afalacs li rellisquen, sense impressionar-lo.
  4. figuradament Caure en una falta moral. Fins un sant pot relliscar.

■ relliscar

verb intransitiu Lliscar, esmunyir-se Li han relliscat tots els plats de les mans especialment Lliscar i perdre l’equilibri en passar, caminar, córrer, etc, sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc L’ha fet relliscar una pell de plàtan La carretera és glaçada tots els cotxes hi rellisquen M’ha relliscat el tamboret Ésser una superfície molt llisa, mullada, etc, talment que fa lliscar les coses que hi ha al damunt Aneu amb compte, que el terra rellisca figuradament Passar ineficaçment Renys i afalacs li rellisquen, sense impressionar-lo figuradament Caure en una falta moral Fins un…
Informació complementària
Traducció

■ relliscós | relliscosa

relliscós

Etimologia: de relliscar 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Dit d’una superfície sobre la qual és fàcil de relliscar.
  2. figuradament Que fàcilment fa incórrer en algun desencert, equivocació o falta. És un assumpte molt relliscós.

■ relliscós | relliscosa

adjectiu Dit d’una superfície sobre la qual és fàcil de relliscar figuradament Que fàcilment fa incórrer en algun desencert, equivocació o falta És un assumpte molt relliscós
Informació complementària
Traducció