■ relliscar

Compareu: lliscar 1 i patinar
Etimologia: de lliscar 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
    1. Lliscar, esmunyir-se. Li han relliscat tots els plats de les mans.
    2. especialment Lliscar i perdre l’equilibri en passar, caminar, córrer, etc., sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc. L’ha fet relliscar una pell de plàtan. La carretera és glaçada: tots els cotxes hi rellisquen. M’ha relliscat el tamboret.
  2. Ésser una superfície molt llisa, mullada, etc., talment que fa lliscar les coses que hi ha al damunt. Aneu amb compte, que el terra rellisca.
  3. figuradament Passar ineficaçment. Renys i afalacs li rellisquen, sense impressionar-lo.
  4. figuradament Caure en una falta moral. Fins un sant pot relliscar.