Es mostren 88934 resultats

■ rellegir

rellegir

Etimologia: de llegir 1a font: c. 1400, Canals
verb transitiu Tornar a llegir. Vol rellegir la novel·la. Rellegeix-te la carta i veuràs que no hi ha cap amenaça.

■ rellegir

verb transitiu Tornar a llegir Vol rellegir la novella Rellegeix-te la carta i veuràs que no hi ha cap amenaça
Informació complementària
Traducció

■ relleix

relleix

Partició sil·làbica: re_lleix
Etimologia: del cat. ant. relleixar ‘deixar anar; cedir; perdonar’, i aquest, del ll. relaxare, íd.
    masculí
  1. Replà que surt enfora de la superfície més o menys vertical d’un mur, d’un cingle, d’un penya-segat, etc.
  2. Prestatge, sortint de poc vol, fet en una paret, en una campana d’una llar, en un armari, etc., per a tenir-hi alguns objectes.
  3. Deixalla, allò que resta d’una cosa passada o ja usada. El xarampió sol deixar mals relleixos.

■ relleix

masculí Replà que surt enfora de la superfície més o menys vertical d’un mur, d’un cingle, d’un penya-segat, etc Prestatge, sortint de poc vol, fet en una paret, en una campana d’una llar, en un armari, etc, per a tenir-hi alguns objectes Deixalla, allò que resta d’una cosa passada o ja usada El xarampió sol deixar mals relleixos
Informació complementària
Traducció

■ relleixó

relleixó

Partició sil·làbica: re_llei_xó
Etimologia: de relleix
masculí Lleixa petita que va sobre una lleixa més gran.

■ relleixó

masculí Lleixa petita que va sobre una lleixa més gran
Traducció

■ rellent

rellent

Etimologia: de l’ant. i dial. llent ‘humit, viscós’, ll. lentus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Alcoatí
  1. adjectiu Humit, mig moll. Un soterrani rellent. La bugadera ha tornat la roba rellent.
  2. masculí meteorologia Serena.

■ rellent

adjectiu Humit, mig moll Un soterrani rellent La bugadera ha tornat la roba rellent masculí meteorologia Serena
Informació complementària
Traducció

■ rellentar

rellentar

Etimologia: de rellent 1a font: 1443
verb intransitiu Traspuar humitat les parets, el recipient que conté un líquid, etc. Aquesta paret rellenta.

■ rellentar

verb intransitiu Traspuar humitat les parets, el recipient que conté un líquid, etc Aquesta paret rellenta
Informació complementària
Traducció

■ rellentir

rellentir

Etimologia: de rellent 1a font: s. XX, Bertrana
verb transitiu i pronominal Fer esdevenir rellent o humit; enrellentir.

■ rellentir

verb transitiu i pronominal Fer esdevenir rellent o humit enrellentir
Informació complementària

■ rellentor

rellentor

Etimologia: de rellent 1a font: c. 1900, Verdaguer
femení Humitat.

■ rellentor

femení Humitat
Traducció

■ rellentós | rellentosa

rellentós

Etimologia: de rellent
adjectiu Que rellenta; humit.

■ rellentós | rellentosa

adjectiu Que rellenta humit
Traducció

■ rellepar

rellepar

Etimologia: de llepar
    verb transitiu
  1. Llepar de nou, tornar a llepar.
  2. Llepar reiteradament.

■ rellepar

verb transitiu Llepar de nou, tornar a llepar Llepar reiteradament
Informació complementària
Traducció

■ relleu

relleu

Partició sil·làbica: re_lleu
Etimologia: de rellevar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Porció d’un objecte que sobresurt de la superfície general. El relleu d’una medalla. Lletres en relleu. Brodat en relleu. Un mapa en relleu.
    2. per extensió En un dibuix, una pintura, etc., la suggestió del relleu, el joc d’ombres que fa la impressió de regruix.
    3. figuradament Esclat que neix de l’oposició, del contrast. Certs colors es donen relleu mútuament.
    4. escultura Forma no exempta treballada en un suport bidimensional. Alt relleu. Mig relleu. Baix relleu.
    5. ple relleu (o relleu absolut) escultura Relleu d’una escultura totalment separada del fons i que permet de contemplar-la des de qualsevol punt de vista al seu voltant.
    6. geomorfologia Conjunt de formes (muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc.) que accidenten la superfície de la terra.
    7. petrografia Fenomen consistent a destacar un mineral del medi en què és submergit per a poder-lo observar millor.
    8. de relleu figuradament Important. Un literat de gran relleu.
    9. posar en relleu Fer ressortir o ressaltar.
    1. Acció de rellevar, d’alliberar algú d’una obligació, d’una feina, etc.
    2. El qui es posa en lloc del rellevat.
    3. ciències militars Canvi de guàrdia, de sentinelles, de guarnició.
    4. cursa de relleus esports En l’atletisme, prova de cursa per equips consistent a dividir el recorregut en tres o quatre parts, anomenades fraccions, duta a terme cadascuna per un atleta.
    5. cursa de relleus esports En la natació, prova per equips, de quatre nedadors cadascun, consistent a recórrer una distància determinada dividida en fraccions, cadascuna de les quals és recorreguda per un nedador.

■ relleu

masculí Porció d’un objecte que sobresurt de la superfície general El relleu d’una medalla Lletres en relleu Brodat en relleu Un mapa en relleu per extensió En un dibuix, una pintura, etc, la suggestió del relleu, el joc d’ombres que fa la impressió de regruix figuradament Esclat que neix de l’oposició, del contrast Certs colors es donen relleu mútuament escultura Forma no exempta treballada en un suport bidimensional Alt relleu Mig relleu Baix relleu ple relleu o relleu absolut escultura Relleu d’una escultura totalment separada del fons i que permet de contemplar-la des de qualsevol punt…
Informació complementària
Traducció