■ relleu

Partició sil·làbica: re_lleu
Etimologia: de rellevar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Porció d’un objecte que sobresurt de la superfície general. El relleu d’una medalla. Lletres en relleu. Brodat en relleu. Un mapa en relleu.
    2. per extensió En un dibuix, una pintura, etc., la suggestió del relleu, el joc d’ombres que fa la impressió de regruix.
    3. figuradament Esclat que neix de l’oposició, del contrast. Certs colors es donen relleu mútuament.
    4. escultura Forma no exempta treballada en un suport bidimensional. Alt relleu. Mig relleu. Baix relleu.
    5. ple relleu (o relleu absolut) escultura Relleu d’una escultura totalment separada del fons i que permet de contemplar-la des de qualsevol punt de vista al seu voltant.
    6. geomorfologia Conjunt de formes (muntanya, turó, altiplà, plana, delta, etc.) que accidenten la superfície de la terra.
    7. petrografia Fenomen consistent a destacar un mineral del medi en què és submergit per a poder-lo observar millor.
    8. de relleu figuradament Important. Un literat de gran relleu.
    9. posar en relleu Fer ressortir o ressaltar.
    1. Acció de rellevar, d’alliberar algú d’una obligació, d’una feina, etc.
    2. El qui es posa en lloc del rellevat.
    3. ciències militars Canvi de guàrdia, de sentinelles, de guarnició.
    4. cursa de relleus esports En l’atletisme, prova de cursa per equips consistent a dividir el recorregut en tres o quatre parts, anomenades fraccions, duta a terme cadascuna per un atleta.
    5. cursa de relleus esports En la natació, prova per equips, de quatre nedadors cadascun, consistent a recórrer una distància determinada dividida en fraccions, cadascuna de les quals és recorreguda per un nedador.