Es mostren 88934 resultats

■ recaptós | recaptosa

recaptós

Etimologia: de recapte 1a font: s. XIV, Eiximenis
adjectiu Que dona bon recapte, que té cura de les coses, especialment de les de casa. Una dona recaptosa.

■ recaptós | recaptosa

adjectiu Que dona bon recapte, que té cura de les coses, especialment de les de casa Una dona recaptosa
Traducció

■ recar

recar

Etimologia: de l’ant. racar, potser relacionat amb el germ. raka ‘rasclet’ o l’àr. raqq ‘compadir-se de’, amb possible influx de l’aramaisme raká ‘beneit’ de l’evangeli de Mateu, 5,22 1a font: 1343
verb intransitiu [usat només en tercera persona] Saber greu de fer o d’haver fet alguna cosa, de deixar-la o d’haver-la deixat de fer. Em reca molt d’haver-vos de deixar. No et reca de no haver-hi anat?

■ recar

verb intransitiu usat només en tercera persona Saber greu de fer o d’haver fet alguna cosa, de deixar-la o d’haver-la deixat de fer Em reca molt d’haver-vos de deixar No et reca de no haver-hi anat
Informació complementària
Traducció

■ recaragoladament

recaragoladament

Etimologia: de recaragolat
adverbi Recargoladament.

■ recaragoladament

adverbi Recargoladament
Traducció

■ recaragolament

recaragolament

Etimologia: de recaragolar
masculí Recargolament.

■ recaragolament

masculí Recargolament
Traducció

■ recaragolar

recaragolar

Etimologia: de caragolar
verb transitiu i pronominal Recargolar.

■ recaragolar

verb transitiu i pronominal Recargolar
Informació complementària
Traducció

recaragolat | recaragolada

recaragolat

Etimologia: de recaragolar
adjectiu heràldica Recargolat.

recaragolat | recaragolada

adjectiu heràldica Recargolat
Traducció

■ recargoladament

recargoladament

Etimologia: de recargolat
adverbi Amb recargolament.

■ recargoladament

adverbi Amb recargolament
Traducció

■ recargolament

recargolament

Etimologia: de recargolar
    masculí
    1. Acció de recargolar o recargolar-se;
    2. l’efecte.
  2. patologia
    1. Còlic.
    2. recargolament de tripes Dolor breu i fortíssim als intestins, anomenat també torçó o còlic intestinal.

■ recargolament

masculí Acció de recargolar o recargolar-se l’efecte patologia Còlic recargolament de tripes Dolor breu i fortíssim als intestins, anomenat també torçó o còlic intestinal
Informació complementària
Traducció

■ recargolar

recargolar

Etimologia: de cargolar
    verb
    1. transitiu Cargolar o retòrcer en excés, tant com es pot. Recargolar amb força un drap xop perquè s’eixugui.
    2. pronominal La bandera, per la força del vent, es recargolava al pal.
  2. pronominal figuradament Recargolar-se de riure.
  3. transitiu
    1. Complicar per refinament excessiu (l’expressió d’una idea, d’un concepte). Un llenguatge recargolat.
    2. Fer més ofensiva, més punyent (una expressió). Recargolar un renec.

■ recargolar

verb transitiu Cargolar o retòrcer en excés, tant com es pot Recargolar amb força un drap xop perquè s’eixugui pronominal La bandera, per la força del vent, es recargolava al pal pronominal figuradament Recargolar-se de riure transitiu Complicar per refinament excessiu l’expressió d’una idea, d’un concepte Un llenguatge recargolat Fer més ofensiva, més punyent una expressió Recargolar un renec
Informació complementària
Traducció

recargolat | recargolada

recargolat

Etimologia: de recargolar
    adjectiu heràldica
  1. Dit de la cua dels gossos i dels porcs quan està nuada o girada sobre si mateixa.
  2. Dit de la creu ancorada quan les seves puntes o ganxos estan més cargolats cap endins.

recargolat | recargolada

adjectiu heràldica Dit de la cua dels gossos i dels porcs quan està nuada o girada sobre si mateixa Dit de la creu ancorada quan les seves puntes o ganxos estan més cargolats cap endins
Traducció