■ recargolar

Etimologia: de cargolar
    verb
    1. transitiu Cargolar o retòrcer en excés, tant com es pot. Recargolar amb força un drap xop perquè s’eixugui.
    2. pronominal La bandera, per la força del vent, es recargolava al pal.
  2. pronominal figuradament Recargolar-se de riure.
  3. transitiu
    1. Complicar per refinament excessiu (l’expressió d’una idea, d’un concepte). Un llenguatge recargolat.
    2. Fer més ofensiva, més punyent (una expressió). Recargolar un renec.