Es mostren 88940 resultats

■ privadejar

■ privadejar

verb intransitiu Fruir de la privadesa prop d’un príncep o d’un personatge important
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ privadesa

■ privadesa

femení Condició de privat Privacitat Primer lloc en la gràcia i la confiança d’un príncep, d’un personatge important, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ privar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">privar</title>

Etimologia: del ll. privare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer que algú no tingui allò de què gaudia, allò que necessita o desitja. Privar el fumar a algú. Privar algú de fumar. No hi vagis: t’ho privo, te’n privo.
    2. pronominal Privar-se d’una cosa supèrflua. No vull privar-me de la seva companyia.
  2. intransitiu Privadejar.

■ privar

verb transitiu Fer que algú no tingui allò de què gaudia, allò que necessita o desitja Privar el fumar a algú Privar algú de fumar No hi vagis t’ho privo, te’n privo pronominal Privar-se d’una cosa supèrflua No vull privar-me de la seva companyia intransitiu Privadejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ privat
| privada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">privat</title>

Etimologia: del ll. privatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un petit grup de persones (per oposició a públic). Camí privat.
    2. Que no depèn de l’ofici o càrrec públic d’algú. La vida privada d’un ministre.
    3. Que es fa a la vista de pocs, no públic. Una sessió de cinema privada. Una missa privada.
    4. en privat No públicament, sense estranys. Vull parlar amb tu en privat.
  2. adjectiu No oficial, no estatal, que no es regeix per decisions de l’autoritat. Sector privat. Banca privada.
  3. masculí El qui té el primer lloc en la gràcia i la confiança prop d’un príncep o d’un alt personatge. El comte d’Olivares fou el privat de Felip IV.
  4. femení Comuna.

■ privat
| privada

adjectiu Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un petit grup de persones per oposició a públic Camí privat Que no depèn de l’ofici o càrrec públic d’algú La vida privada d’un ministre Que es fa a la vista de pocs, no públic Una sessió de cinema privada Una missa privada en privat No públicament, sense estranys Vull parlar amb tu en privat adjectiu No oficial, no estatal, que no es regeix per decisions de l’autoritat Sector privat Banca privada masculí El qui té el primer lloc en la gràcia i la confiança prop d’un príncep o d’un alt personatge El comte d’Olivares fou el privat de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

privatitzable

privatitzable

adjectiu Que pot ésser privatitzat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ privatització

■ privatització

femení economia Acció de privatitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ privatitzar

■ privatitzar

verb transitiu economia Transferir al sector privat una activitat o una empresa de propietat pública
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ privatiu
| privativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">privatiu</title>

Partició sil·làbica: pri_va_tiu
Etimologia: del ll. privativus, a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que causa privació. Una pena privativa de llibertat.
  2. dret Que és propi i peculiar d’una persona o d’una cosa i no d’altres; exclusiu.
  3. lingüística
    1. Dit de la partícula o prefix que expressa l’exclusió o la manca d’alguna cosa.
    2. oposició privativa Oposició en què un dels termes és caracteritzat per la presència d’una marca, i l’altre per l’absència d’aquesta marca.

■ privatiu
| privativa

adjectiu Que causa privació Una pena privativa de llibertat dret Que és propi i peculiar d’una persona o d’una cosa i no d’altres exclusiu lingüística Dit de la partícula o prefix que expressa l’exclusió o la manca d’alguna cosa oposició privativa Oposició en què un dels termes és caracteritzat per la presència d’una marca, i l’altre per l’absència d’aquesta marca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ privativament

■ privativament

adverbi Singularment, amb exclusió dels altres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ privilegi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">privilegi</title>

Etimologia: del ll. privilegium, íd., comp. de privus, -a, -um ‘particular, propi’ i lex, legis ‘llei’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Avantatge exclusiu o excepcional, exempció d’una obligació, de què hom gaudeix per concessió d’un superior o per una circumstància pròpia.
  2. dret Disposició emanada del poder legislatiu en virtut de la qual hom atorga a una persona o a una categoria de persones un dret especial o un tracte de favor, distint del que dona la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència.
  3. dret català Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori, o a una determinada classe de persones, o a un estament de les corts.
  4. diplomàtica Document on consta la concessió a perpetuïtat d’un privilegi.
  5. privilegi clerical dret canònic Immunitat personal per la qual tota persona que deliberadament i sense causa eximent causi una ofensa greu i externa a un clergue cau en excomunió reservada al papa.
  6. privilegi d’advocació història del dret
    1. Dret que tenia el jutge superior de conèixer un plet pendent o iniciat pel seu inferior.
    2. Dret d’algunes jurisdiccions especials per a atreure’s el coneixement dels plets i les diligències que pertanyen al fur comú.
  7. privilegi de fur dret canònic Privilegi en virtut del qual cap clergue ni persona assimilada no pot ésser jutjada per un tribunal secular excepte en casos de desaforament.
  8. privilegi del cànon dret canònic Privilegi inherent a l’estat clerical o religiós, pel qual tot aquell que infereix violència física a un clergue o a un religiós incorre ipso facto en pena d’excomunió reservada a la Santa Seu.
  9. privilegi d’introducció dret fiscal Dret temporal de gaudi exclusiu d’un procediment industrial implantat de nou en un país.
  10. privilegi d’invenció Patent d’invenció.
  11. privilegi favorable dret Exempció que afavoreix el privilegiat sense perjudici d’altri.
  12. privilegi graciós Privilegi concedit únicament com a gràcia, beneficència, del superior, sense cap mèrit per part del privilegiat.
  13. privilegi local Privilegi, immunitat, concedit a una població, a un lloc, a un santuari.
  14. privilegi nobiliari dret català Concessió mitjançant privilegi d’un dels graus de noblesa.
  15. privilegi odiós Privilegi que perjudica algú.
  16. privilegi personal dret Privilegi atorgat a una persona, no susceptible d’ésser heretat.
  17. privilegi privatiu història del dret Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.
  18. privilegi real dret Privilegi unit a la possessió d’una cosa o d’un càrrec, i que pot ésser transmès i heretat.
  19. privilegi rodat diplomàtica Diploma reial o butlla papal expedits amb el signe rodat o roda.

■ privilegi

masculí Avantatge exclusiu o excepcional, exempció d’una obligació, de què hom gaudeix per concessió d’un superior o per una circumstància pròpia dret Disposició emanada del poder legislatiu en virtut de la qual hom atorga a una persona o a una categoria de persones un dret especial o un tracte de favor, distint del que dona la llei comuna, amb un cert caràcter de permanència dret català Disposició d’excepció, concedida pel rei a una població o territori, o a una determinada classe de persones, o a un estament de les corts diplomàtica Document on consta la concessió a perpetuïtat d’un…
Informació complementària
Traducció