privar

Accessory
Etimologia: del ll. privare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Fer que algú no tingui allò de què gaudia, allò que necessita o desitja. Privar el fumar a algú. Privar algú de fumar. No hi vagis: t’ho privo, te’n privo.
    2. pronominal Privar-se d’una cosa supèrflua. No vull privar-me de la seva companyia.
  1. intransitiu Privadejar.