Es mostren 88934 resultats

pritania

pritania

Accessory
Partició sil·làbica: pri_ta_ni_a
Body
    femení
  1. història Període de temps durant el qual detenien llur càrrec els pritans i els membres de cadascuna de les seccions de la bule o consell atenès.
  2. història del dret Quantitat monetària que calia pagar en les causes civils.

pritania

Traducció

privació

privació

Accessory
Partició sil·làbica: pri_va_ci_ó
Etimologia: del ll. privatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. El fet d’ésser privat d’una cosa, d’una qualitat, d’un tribut que hom posseïa o que hauria de posseir naturalment.
  2. Mancança o absència d’allò que hom posseïa o que necessita o desitja d’acord amb la pròpia natura.
  3. Abstenció voluntària de quelcom.

privació

privacitat

privacitat

Body
femení Condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el seu consentiment. El dret a la privacitat.

privacitat

Traducció

privadament

privadament

Accessory
Etimologia: de privat
Body
adverbi D’una manera privada, no públicament.

privadament

Informació complementària

privadejar

privadejar

Accessory
Etimologia: de privar 1a font: s. XIV, Metge
Body
verb intransitiu Fruir de la privadesa prop d’un príncep o d’un personatge important.

privadejar

privadesa

privadesa

Accessory
Etimologia: de privar 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Condició de privat.
    2. Privacitat.
  1. Primer lloc en la gràcia i la confiança d’un príncep, d’un personatge important, etc.

privadesa

privar

privar

Accessory
Etimologia: del ll. privare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Fer que algú no tingui allò de què gaudia, allò que necessita o desitja. Privar el fumar a algú. Privar algú de fumar. No hi vagis: t’ho privo, te’n privo.
    2. pronominal Privar-se d’una cosa supèrflua. No vull privar-me de la seva companyia.
  1. intransitiu Privadejar.

privar

privat | privada

privat

Accessory
Etimologia: del ll. privatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un simple particular o a un petit grup de persones (per oposició a públic). Camí privat.
    2. Que no depèn de l’ofici o càrrec públic d’algú. La vida privada d’un ministre.
    3. Que es fa a la vista de pocs, no públic. Una sessió de cinema privada. Una missa privada.
    4. en privat No públicament, sense estranys. Vull parlar amb tu en privat.
  2. adjectiu No oficial, no estatal, que no es regeix per decisions de l’autoritat. Sector privat. Banca privada.
  3. masculí El qui té el primer lloc en la gràcia i la confiança prop d’un príncep o d’un alt personatge. El comte d’Olivares fou el privat de Felip IV.
  4. femení Comuna.

privat | privada

privatitzable

privatitzable

Accessory
Etimologia: de privatitzar
Body
adjectiu Que pot ésser privatitzat.

privatitzable

privatització

privatització

Accessory
Partició sil·làbica: pri_va_tit_za_ci_ó
Etimologia: de privat
Body
    femení economia
  1. Acció de privatitzar;
  2. l’efecte.

privatització