Es mostren 88934 resultats

■ presbiterat

presbiterat

Etimologia: del ll. ecl. presbyteratus, -us, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí cristianisme
  1. Grau de prevere dins el sagrament de l’orde.
  2. Dignitat, càrrec, de prevere.
  3. Conjunt de tots els preveres d’una Església, d’una diòcesi, d’un país.

■ presbiterat

masculí cristianisme Grau de prevere dins el sagrament de l’orde Dignitat, càrrec, de prevere Conjunt de tots els preveres d’una Església, d’una diòcesi, d’un país
Traducció

■ presbiteri

presbiteri

Etimologia: del ll. ecl. presbyterium, i aquest, del gr. presbytérion, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. arquitectura i litúrgia Part de l’església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major, i és reservada als clergues.
  2. cristianisme i història eclesiàstica Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
  3. protestantisme Consell d’ancians (pastors i laics) entre els presbiterians.

■ presbiteri

masculí arquitectura i litúrgia Part de l’església, anomenada també santuari , situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major, i és reservada als clergues cristianisme i història eclesiàstica Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe protestantisme Consell d’ancians pastors i laics entre els presbiterians
Traducció

■ presbiterià | presbiteriana

presbiterià

Partició sil·làbica: pres_bi_te_ri_à
Etimologia: de l’angl. presbyterian, que suposa un ll. ecl. presbyterianus, adj. der. de presbyterium ‘assemblea de preveres’
    protestantisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al presbiterianisme.
  2. masculí i femení Membre d’una església presbiteriana.
  3. masculí i femení Protestant calvinista en determinats països on l’església nacional és presbiteriana.

■ presbiterià | presbiteriana

protestantisme adjectiu Relatiu o pertanyent al presbiterianisme masculí i femení Membre d’una església presbiteriana masculí i femení Protestant calvinista en determinats països on l’església nacional és presbiteriana
Traducció

■ presbiterianisme

presbiterianisme

Partició sil·làbica: pres_bi_te_ri_a_nis_me
Etimologia: de presbiterià
masculí protestantisme Moviment dins el protestantisme que accentua la forma d’organització eclesial desenvolupada per Calví, centrada en la comunitat i en l’assemblea de pastors i ancians.

■ presbiterianisme

masculí protestantisme Moviment dins el protestantisme que accentua la forma d’organització eclesial desenvolupada per Calví, centrada en la comunitat i en l’assemblea de pastors i ancians
Traducció

■ presciència

presciència

Partició sil·làbica: pres_ci_èn_ci_a
Etimologia: del ll. td. praescientia, íd.
    femení
  1. Coneixença de les coses futures.
  2. especialment cristianisme i filosofia Coneixement que Déu té per endavant del que ha d’esdevenir-se en el futur.

■ presciència

femení Coneixença de les coses futures especialment cristianisme i filosofia Coneixement que Déu té per endavant del que ha d’esdevenir-se en el futur
Traducció

■ prescient

prescient

Partició sil·làbica: pres_ci_ent
Etimologia: del ll. td. praesciens, -ntis, participi pres. de praescīre ‘saber per endavant’
adjectiu Que posseeix presciència.

■ prescient

adjectiu Que posseeix presciència
Traducció

■ prescindible

prescindible

Etimologia: de prescindir 1a font: 1803, DEst.
adjectiu De què hom pot prescindir.

■ prescindible

adjectiu De què hom pot prescindir
Traducció

■ prescindir

prescindir

Etimologia: del ll. praescindĕre ‘separar’ 1a font: 1696, DLac.
verb intransitiu Deixar de banda una persona o una cosa, deixar de prendre en consideració. No podem prescindir d’ella. Prescindirem del que ens diguin.

■ prescindir

verb intransitiu Deixar de banda una persona o una cosa, deixar de prendre en consideració No podem prescindir d’ella Prescindirem del que ens diguin
Informació complementària
Traducció

prescit | prescita

prescit

adjectiu i masculí i femení cristianisme Rèprobe.

prescit | prescita

adjectiu i masculí i femení cristianisme Rèprobe
Traducció

■ prescripció

prescripció

Partició sil·làbica: pres_crip_ci_ó
Etimologia: del ll. praescriptio, -ōnis, íd. 1a font: 1640
    femení
    1. Acció de prescriure;
    2. l’efecte.
  2. dret civil Extinció o adquisició de drets pel transcurs del temps.
  3. dret penal Mode d’extinció dels delictes i les penes, o de llur persecució.
  4. medicina i terapèutica
    1. Recepta.
    2. Ordre que el metge dona al malalt.

■ prescripció

femení Acció de prescriure l’efecte dret civil Extinció o adquisició de drets pel transcurs del temps dret penal Mode d’extinció dels delictes i les penes, o de llur persecució medicina i terapèutica Recepta Ordre que el metge dona al malalt
Informació complementària
Traducció