■ presbiterià
| | presbiteriana

Partició sil·làbica: pres_bi_te_ri_à
Etimologia: de l’angl. presbyterian, que suposa un ll. ecl. presbyterianus, adj. der. de presbyterium ‘assemblea de preveres’
    protestantisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al presbiterianisme.
  2. masculí i femení Membre d’una església presbiteriana.
  3. masculí i femení Protestant calvinista en determinats països on l’església nacional és presbiteriana.