Es mostren 88934 resultats

■ plaent

plaent

Partició sil·làbica: pla_ent
Etimologia: del ll. placens, -ntis, participi pres. de placēre ‘plaure’ 1a font: s. XIV, Llull
adjectiu Que plau, que agrada.

■ plaent

adjectiu Que plau, que agrada
Informació complementària
Traducció

■ plaentment

plaentment

Partició sil·làbica: pla_ent_ment
Etimologia: de plaent
adverbi D’una manera plaent.

■ plaentment

adverbi D’una manera plaent
Traducció

■ plaer

plaer

Partició sil·làbica: pla_er
Etimologia: del ll. placēre ‘plaure’, que en cat. ant. es mantingué com a verb en plaer, plaser fins que es formà la forma analògica plaure, i després continuà com a substantiu abstracte, valor que també tingué en cat. ant 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. psicologia Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu.
  2. Allò que causa aquesta viva satisfacció. Un viatge de plaer.
  3. a plaer
    1. A gust, còmodament. Enlloc viuries tan a plaer.
    2. De gust, volenterosament. Fer una cosa a plaer.
    3. A pleret.
  4. principi del plaer psiquiatria Principi segons el qual les necessitats instintives han d’ésser immediatament satisfetes, bé per l’acompliment del desig corresponent, bé per la fantasia.

■ plaer

masculí psicologia Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu Allò que causa aquesta viva satisfacció Un viatge de plaer a plaer A gust, còmodament Enlloc viuries tan a plaer De gust, volenterosament Fer una cosa a plaer A pleret principi del plaer psiquiatria Principi segons el qual les necessitats instintives han d’ésser immediatament satisfetes, bé per l’acompliment del desig corresponent, bé per la fantasia
Informació complementària
Traducció

■ plaf

plaf

masculí Plof.

■ plaf

masculí Plof
Traducció

■ plafó

plafó

Etimologia: del fr. plafond, íd., comp. de plat ‘aplatat’ i fond ‘fondo’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. Peça plana de fusta o altre material emprada en diverses aplicacions tècniques, constructives, arquitectòniques, etc.
    2. construcció Sofit.
    3. construcció Relleu ornamental fet a la part central d’un cel ras.
    4. construcció Cadascun dels cassetons d’un teginat.
    5. construcció Cadascuna de les peces prefabricades de guix d’escaiola, que serveixen per a la formació de cels rasos.
    6. construcció Pany de paret comprès entre dues obertures o dues pilastres, formant un cos rectangular guarnit amb una motllura.
    7. construcció Pla ressaltat, llis o amb motllures, que s’aplica o es deixa per ornamentar certes parts d’un edifici.
    8. fusteria i mobiliari Cadascun dels cassetons o clavendes d’una porta emplafonada.
    9. fusteria i mobiliari Peça plana de fusta que en un moble, una porta, etc., tapa l’espai comprès entre els muntants o els travessers.
  2. aeronàutica i meteorologia Sostre.

■ plafó

masculí Peça plana de fusta o altre material emprada en diverses aplicacions tècniques, constructives, arquitectòniques, etc construcció Sofit construcció Relleu ornamental fet a la part central d’un cel ras construcció Cadascun dels cassetons d’un teginat construcció Cadascuna de les peces prefabricades de guix d’escaiola, que serveixen per a la formació de cels rasos construcció Pany de paret comprès entre dues obertures o dues pilastres, formant un cos rectangular guarnit amb una motllura construcció Pla ressaltat, llis o amb motllures, que s’aplica o es deixa per ornamentar certes parts d…
Informació complementària
Traducció

■ plaga1

plaga

Etimologia: del ll. plaga ‘cop, ferida’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. obsolet Nafra, úlcera.
    1. Flagell, calamitat.
    2. Abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable. Aquest estiu hi ha hagut una plaga d’incendis forestals.
    3. Dany greu o circumstància perjudicial que afecta gran part de la societat. La plaga de la corrupció.
    4. patologia Pesta.
    5. agricultura i fitopatologia Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
    6. plagues d’Egipte Bíblia Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d’Egipte el poble d’Israel.


    3. Vegeu també:
    plaga2

■ plaga1

femení obsolet Nafra, úlcera Flagell, calamitat Abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable Aquest estiu hi ha hagut una plaga d’incendis forestals Dany greu o circumstància perjudicial que afecta gran part de la societat La plaga de la corrupció patologia Pesta agricultura i fitopatologia Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los plagues d’Egipte Bíblia Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d’Egipte el poble d’Israel Vegeu també plaga 2
Informació complementària
Traducció

■ plaga2

plaga

Etimologia: v. plaga1
masculí i femení Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament. Fer el plaga.


Vegeu també:
plaga1

■ plaga2

masculí i femení Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament Fer el plaga Vegeu també plaga 1
Informació complementària
Traducció

■ plagal

plagal

adjectiu música En cant gregorià i bizantí, dit del mode derivat d’un altre de principal o autèntic.

■ plagal

adjectiu música En cant gregorià i bizantí, dit del mode derivat d’un altre de principal o autèntic
Traducció

■ plagasitat

plagasitat

Etimologia: d’origen incert, sembla una formació força moderna, resultat d’un encreuament entre plaga2 o plagueria i mots abstractes com rapacitat, mordacitat, atrocitat i sobretot, segurament, procacitat 1a font: s. XX, Oller
femení Acte o dita propis d’un plaga.

■ plagasitat

femení Acte o dita propis d’un plaga
Informació complementària
Traducció

plagat | plagada

plagat

Homòfon: plegat
Etimologia: de plaga 1a font: s. XIV
adjectiu Que mostra una abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable; infestat. Un llibre plagat de tòpics.

plagat | plagada

adjectiu Que mostra una abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable infestat Un llibre plagat de tòpics