Es mostren 88934 resultats

■ abatre

abatre

Etimologia: de batre 1a font: 1312
    verb
  1. transitiu
    1. Tirar a terra, fer caure a terra. Abatre un ocell, un avió.
    2. Enderrocar. Abatre una paret.
    3. Ajeure (allò que està dret). Abatre un arbre. Abatre els seients.
    4. abaixar 1. Abatre una bandera, una vela.
    5. Matar. La policia ha abatut un terrorista.
    6. figuradament Abatre l’orgull d’algú.
    7. abatre el joc (o les cartes) En els jocs de cartes, mostrar el joc als altres jugadors deixant les cartes cara amunt.
  2. pronominal Davallar amb un vol ràpid. L’avió s’abaté contra les defenses. L’esparver s’abaté sobre el colom.
  3. figuradament
    1. transitiu Fer perdre (a algú) la força física o moral, el coratge, el vigor, etc. Aquestes desgràcies l’han abatut.
    2. pronominal Perdre la força física o moral, el coratge, el vigor, etc. No t’abatis per tan poca cosa.
  4. transitiu Rebaixar d’una suma (una quantitat); descomptar.
  5. transitiu Declarar il·legal (una moneda), reduir-la al seu valor intrínsec i com a mercaderia.
  6. transitiu mineria Arrencar i fer caure (el mineral, la roca) en el trenc d’una mina.
    1. transitiu Fer fallir (un comerciant, una empresa, etc.).
    2. pronominal Fer fallida.
  8. pronominal Separar-se una nau cap a sotavent del rumb que havia de seguir.

■ abatre

verb transitiu Tirar a terra, fer caure a terra Abatre un ocell, un avió Enderrocar Abatre una paret Ajeure allò que està dret Abatre un arbre Abatre els seients abaixar 1 Abatre una bandera, una vela Matar La policia ha abatut un terrorista figuradament Abatre l’orgull d’algú abatre el joc o les cartes En els jocs de cartes, mostrar el joc als altres jugadors deixant les cartes cara amunt pronominal Davallar amb un vol ràpid L’avió s’abaté contra les defenses L’esparver s’abaté sobre el colom figuradament transitiu Fer perdre a algú la força física o moral, el coratge, el vigor, etc…
Informació complementària
Traducció

■ abatussat | abatussada

abatussat

Etimologia: de batussa
    adjectiu
  1. Que ha sortit tot malmenat d’un combat en què li ha tocat de perdre.
  2. Estossinat.

■ abatussat | abatussada

adjectiu Que ha sortit tot malmenat d’un combat en què li ha tocat de perdre Estossinat
Traducció

abatut | abatuda

abatut

Etimologia: de abatre
masculí i femení Bancarroter.

abatut | abatuda

masculí i femení Bancarroter
Informació complementària
Traducció

abaxial

abaxial

Partició sil·làbica: ab_a_xi_al
Etimologia: de ab-1 i axial
adjectiu biologia Dit de l’òrgan o de la superfície d’un òrgan situats en la posició més allunyada amb relació a l’eix d’un cos.

abaxial

adjectiu biologia Dit de l’òrgan o de la superfície d’un òrgan situats en la posició més allunyada amb relació a l’eix d’un cos

abbadita

abbadita

Etimologia: del nom de família Banũ ‘Abbad
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als abbadites.
  2. masculí i femení Membre d’una dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el segle XI.

abbadita

història adjectiu Relatiu o pertanyent als abbadites masculí i femení Membre d’una dinastia àrab que regnà a la taifa de Sevilla durant gairebé tot el segle XI

■ abbassí

abbassí

adjectiu i masculí i femení [plural abbassís] història Abbàssida.

■ abbassí

adjectiu i masculí i femení plural abbassís història Abbàssida

■ abbàssida

abbàssida

Etimologia: del nom de Abũ-l-‘Abbās al-Saffǟḥ
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als abbàssides.
  2. masculí i femení Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.

■ abbàssida

història adjectiu Relatiu o pertanyent als abbàssides masculí i femení Membre de la dinastia àrab de califes installada a Bagdad
Traducció

abbevil·lià | abbevil·liana

abbevil·lià

Partició sil·làbica: ab_be_vil_li_à
Etimologia: del nom d’Abbeville, població del N. de França
    prehistòria
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abbevil·lià.
  2. masculí Cultura prehistòrica del paleolític inferior.

abbevil·lià | abbevil·liana

prehistòria adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abbevillià masculí Cultura prehistòrica del paleolític inferior

abcoulomb

abcoulomb

Partició sil·làbica: ab_cou_lomb
Etimologia: de l’angl. abcoulomb, comp. de ab-2 i coulomb
masculí [símbol aC] electricitat Unitat electromagnètica de càrrega elèctrica.

abcoulomb

masculí símbol aC electricitat Unitat electromagnètica de càrrega elèctrica

abdalita

abdalita

Etimologia: de l’àr. ʿabdālī, íd.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als abdalites.
  2. masculí i femení història Individu d’una tribu afgana que al segle XVIII dominà el país amb el nom de durranita.

abdalita

adjectiu Relatiu o pertanyent als abdalites masculí i femení història Individu d’una tribu afgana que al segle XVIII dominà el país amb el nom de durranita