■ abatre

Etimologia: de batre 1a font: 1312
    verb
  1. transitiu
    1. Tirar a terra, fer caure a terra. Abatre un ocell, un avió.
    2. Enderrocar. Abatre una paret.
    3. Ajeure (allò que està dret). Abatre un arbre. Abatre els seients.
    4. abaixar 1. Abatre una bandera, una vela.
    5. Matar. La policia ha abatut un terrorista.
    6. figuradament Abatre l’orgull d’algú.
    7. abatre el joc (o les cartes) En els jocs de cartes, mostrar el joc als altres jugadors deixant les cartes cara amunt.
  2. pronominal Davallar amb un vol ràpid. L’avió s’abaté contra les defenses. L’esparver s’abaté sobre el colom.
  3. figuradament
    1. transitiu Fer perdre (a algú) la força física o moral, el coratge, el vigor, etc. Aquestes desgràcies l’han abatut.
    2. pronominal Perdre la força física o moral, el coratge, el vigor, etc. No t’abatis per tan poca cosa.
  4. transitiu Rebaixar d’una suma (una quantitat); descomptar.
  5. transitiu Declarar il·legal (una moneda), reduir-la al seu valor intrínsec i com a mercaderia.
  6. transitiu mineria Arrencar i fer caure (el mineral, la roca) en el trenc d’una mina.
    1. transitiu Fer fallir (un comerciant, una empresa, etc.).
    2. pronominal Fer fallida.
  8. pronominal Separar-se una nau cap a sotavent del rumb que havia de seguir.