ordinari
Accessory
Etimologia: del ll. ordinarius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Consolat
Body
-
adjectiu
- Segons l’ordre establert o acostumat. Sessió ordinària.
- De costum. Exàmens ordinaris.
- Que s’esdevé habitualment.
- dret Dit del judici que s’acomoda a les disposicions processals generals o per al qual no hi ha establert un procediment especial.
- ordinari de la missa litúrgia Successió dels texts invariables de la missa (per oposició al propi), sobretot, les peces de cant (Kyrie, Glòria, Credo, Sanctus i Agnus).
- ordinari de l’ofici litúrgia La part invariable de l’ofici diví.
- resolució ordinària dret Interlocutòria o providència que lliura el jutge perquè es faci o executi allò que demanin les parts.
- masculí Despesa normal, de cada dia, d’una casa.
- masculí Correu que funciona en períodes fixos (oposat a extraordinari).
- masculí i femení Individu que va i ve regularment d’una localitat a una altra i fa les comissions que li encomanen.
-
adjectiu
- Mancat de distinció, vulgar.
- D’escàs mèrit.
- De classe inferior. Drap ordinari. Gent ordinària.
- adjectiu dret canònic Dit del poder de jurisdicció vinculat a un ofici eclesiàstic i que hom posseeix en virtut de l’ofici rebut.
-
masculí
- dret canònic Jerarquia eclesiàstica que posseeix el poder ordinari: el papa, els bisbes residencials, els abats nullius o bé, en cas de vacant, els vicaris generals, els administradors apostòlics, els vicaris i prefectes apostòlics i, finalment, els superiors majors dels ordes religiosos clericals exempts.
- Antic llibre orientador en la manera de celebrar la missa i l’ofici, que indicava per ordre els íncipits de cada fórmula litúrgica.
- masculí fisiologia Menstruació.
- masculí història del dret català Jutge ordinari.
- d’ordinari locució adverbial Segons l’ordre acostumat, habitualment.