Es mostren 88934 resultats

■ ordenadament

ordenadament

Etimologia: de ordenar 1a font: s. XIV, Llull
adverbi Amb ordre, d’una manera ordenada. Fes ordenadament les coses.

■ ordenadament

adverbi Amb ordre, d’una manera ordenada Fes ordenadament les coses
Informació complementària
Traducció

■ ordenador | ordenadora

ordenador

Compareu: ordinador
Etimologia: del ll. ordinator, -ōris, íd.
adjectiu i masculí i femení Que ordena. Fou el geni ordenador de la llengua. El bisbe ordenador.

■ ordenador | ordenadora

adjectiu i masculí i femení Que ordena Fou el geni ordenador de la llengua El bisbe ordenador
Traducció

■ ordenament

ordenament

Etimologia: de ordenar 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Ordenació.
  2. ordenament jurídic dret Conjunt de normes jurídiques d’un estat.

■ ordenament

masculí Ordenació ordenament jurídic dret Conjunt de normes jurídiques d’un estat
Traducció

■ ordenança

ordenança

Etimologia: de ordenar 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení Ordenament.
  2. femení dret administratiu
    1. Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
    2. Conjunt de preceptes que reglamenten la vida i el funcionament d’una comunitat, l’exèrcit, la marina, etc.
    3. ordenança militar dret militar Ordenança que regula el règim o la disciplina de l’exèrcit.
    4. ésser (una cosa) d’ordenança Ésser prescrita en les ordenances.
  3. masculí i femení
    1. Soldat que està a les ordres d’un oficial per a afers del servei.
    2. En certes oficines, empleat subaltern que serveix per a portar ordres.

■ ordenança

femení Ordenament femení dret administratiu Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari Conjunt de preceptes que reglamenten la vida i el funcionament d’una comunitat, l’exèrcit, la marina, etc ordenança militar dret militar Ordenança que regula el règim o la disciplina de l’exèrcit ésser una cosa d’ordenança Ésser prescrita en les ordenances masculí i femení Soldat que està a les ordres d’un oficial per a afers del servei En certes oficines, empleat subaltern que serveix per a…
Traducció

■ ordenancista

ordenancista

Etimologia: de ordenança
adjectiu i masculí i femení Que segueix o fa seguir amb tot rigor les ordenances.

■ ordenancista

adjectiu i masculí i femení Que segueix o fa seguir amb tot rigor les ordenances
Traducció

■ ordenand

ordenand

Homòfon: ordenant
Etimologia: del ll. ordinandus, -a, -um ‘que ha de ser ordenat’, participi futur passiu de ordinare ‘ordenar’
masculí litúrgia El qui es disposa a rebre els ordes sagrats.

■ ordenand

masculí litúrgia El qui es disposa a rebre els ordes sagrats
Traducció

■ ordenant

ordenant

Homòfon: ordenand
Etimologia: del ll. ordinans, -ntis ‘que ordena’, participi pres. de ordinare ‘ordenar’
adjectiu i masculí litúrgia Dit del bisbe (o delegat, en el cas d’ordes menors) que confereix el sagrament de l’orde.

■ ordenant

adjectiu i masculí litúrgia Dit del bisbe o delegat, en el cas d’ordes menors que confereix el sagrament de l’orde
Traducció

■ ordenar

ordenar

Etimologia: del ll. ordinare, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Una casa ben ordenada.
  2. transitiu Prescriure, donar ordre. Jo li he ordenat que vingués. El metge li ordenà de llevar-se.
  3. transitiu àlgebra Definir en un conjunt una relació d’ordre.
  4. litúrgia
    1. transitiu Conferir el sagrament de l’orde. El bisbe l’ha ordenat prevere (o de prevere).
    2. pronominal Rebre els ordes sagrats. S’ha ordenat diaca (o de diaca).

■ ordenar

verb transitiu Posar en ordre Aquests llibres, cal ordenar-los Una casa ben ordenada transitiu Prescriure, donar ordre Jo li he ordenat que vingués El metge li ordenà de llevar-se transitiu àlgebra Definir en un conjunt una relació d’ordre litúrgia transitiu Conferir el sagrament de l’orde El bisbe l’ha ordenat prevere o de prevere pronominal Rebre els ordes sagrats S’ha ordenat diaca o de diaca
Informació complementària
Traducció

■ ordèol

ordèol

Partició sil·làbica: or_dè_ol
masculí patologia mussol2.

■ ordèol

masculí patologia mussol 2

■ ordi

ordi

Etimologia: del ll. hordeum, íd., amb un tractament fonètic d’aparença semiculta no prou clar 1a font: s. IX
    masculí agricultura, alimentació, indústries alimentàries i botànica
    1. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Hordeum hexasticum i H. vulgare), d’arrel fibrosa, tiges robustes, fulles allargades i espigues amb llargues arestes, espícules fèrtils, cereal important, emprat en la preparació del malt i la cervesa.
    2. Gra de l’ordi.
  2. ordi palmell Tipus d’ordi de la família de les gramínies (Hordeum distichum), amb dos rengles d’espícules fèrtils.

■ ordi

masculí agricultura , alimentació, indústries alimentàries i botànica Planta herbàcia anual de la família de les gramínies Hordeum hexasticum i H vulgare , d’arrel fibrosa, tiges robustes, fulles allargades i espigues amb llargues arestes, espícules fèrtils, cereal important, emprat en la preparació del malt i la cervesa Gra de l’ordi ordi palmell Tipus d’ordi de la família de les gramínies Hordeum distichum , amb dos rengles d’espícules fèrtils
Informació complementària
Traducció