■ ordenar

Etimologia: del ll. ordinare, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Una casa ben ordenada.
  2. transitiu Prescriure, donar ordre. Jo li he ordenat que vingués. El metge li ordenà de llevar-se.
  3. transitiu àlgebra Definir en un conjunt una relació d’ordre.
  4. litúrgia
    1. transitiu Conferir el sagrament de l’orde. El bisbe l’ha ordenat prevere (o de prevere).
    2. pronominal Rebre els ordes sagrats. S’ha ordenat diaca (o de diaca).