Es mostren 88940 resultats

■ nació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nació</title>

Partició sil·làbica: na_ci_ó
Etimologia: del ll. natio, -ōnis ‘naixement; raça; nació’, der. de natus, -a, -um, participi de nasci ‘néixer’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení dret i ciències polítiques
  1. Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.
  2. Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.

■ nació

femení dret i ciències polítiques Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat Organització política d’una comunitat amb identitat nacional
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nacional</title>

Partició sil·làbica: na_ci_o_nal
Etimologia: de nació 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. ciències polítiques
    1. Relatiu o pertanyent a la nació.
    2. Estatal (oposat a estranger i a internacional).
  2. Dit de les escriptures merovíngia, visigòtica, beneventana i insular (irlandesa i anglosaxona).

■ nacional

adjectiu ciències polítiques Relatiu o pertanyent a la nació Estatal oposat a estranger i a internacional Dit de les escriptures merovíngia, visigòtica, beneventana i insular irlandesa i anglosaxona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalcatolicisme

■ nacionalcatolicisme

masculí història Denominació donada a la situació politicoreligiosa durant el franquisme, amb la qual s’identificava la condició d’espanyol i de catòlic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nacionalisme</title>

Partició sil·làbica: na_ci_o_na_lis_me
Etimologia: de nacional
    masculí
  1. ciències polítiques Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
  2. nacionalisme musical música Moviment del segle XIX que prescrivia la inclusió en les obres musicals d’elements del folklore (danses, cançó popular, etc.), de manera que la música d’una nació determinada es diferenciés de la d’una altra pels elements racials que contingués.

■ nacionalisme

masculí ciències polítiques Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació nacionalisme musical música Moviment del segle XIX que prescrivia la inclusió en les obres musicals d’elements del folklore danses, cançó popular, etc, de manera que la música d’una nació determinada es diferenciés de la d’una altra pels elements racials que contingués
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalista

■ nacionalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al nacionalisme masculí i femení Partidari del nacionalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nacionalitat</title>

Partició sil·làbica: na_ci_o_na_li_tat
Etimologia: de nacional 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
  1. dret i ciències polítiques Caràcter nacional, condició ètnica, política i institucional que constitueix una nació.
  2. dret civil Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a un estat i a la seva jurisdicció, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
  3. dret constitucional En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d’autonomia.
  4. principi de nacionalitat dret i ciències polítiques Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se en estat independent. S’anomena també principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles.

■ nacionalitat

femení dret i ciències polítiques Caràcter nacional, condició ètnica, política i institucional que constitueix una nació dret civil Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a un estat i a la seva jurisdicció, amb el conjunt de deures i drets que això comporta dret constitucional En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d’autonomia principi de nacionalitat dret i ciències polítiques Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nacionalització</title>

Partició sil·làbica: na_ci_o_na_lit_za_ci_ó
Etimologia: de nacionalitzar
    femení
    1. Acció de nacionalitzar o de nacionalitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil Adopció de la condició legal de membre o ciutadà d’un estat concret.
  3. economia i dret internacional
    1. Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc., estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat.
    2. Conversió d’un mitjà de producció en propietat de la comunitat social en els seus diversos graus: municipal, regional, estatal, etc.
    3. Estatització.

■ nacionalització

femení Acció de nacionalitzar o de nacionalitzar-se l’efecte dret civil Adopció de la condició legal de membre o ciutadà d’un estat concret economia i dret internacional Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc, estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat Conversió d’un mitjà de producció en propietat de la comunitat social en els seus diversos graus municipal, regional, estatal, etc Estatització
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nacionalitzar</title>

Partició sil·làbica: na_ci_o_na_lit_zar
Compareu: naturalitzar
Etimologia: de nacional 1a font: 1888, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer nacional.
    2. dret civil Admetre com a ciutadà d’una nació o d’un estat.
  2. pronominal dret civil Adoptar la ciutadania d’un estat.
  3. transitiu economia i dret internacional Estatitzar.

■ nacionalitzar

verb transitiu Fer nacional dret civil Admetre com a ciutadà d’una nació o d’un estat pronominal dret civil Adoptar la ciutadania d’un estat transitiu economia i dret internacional Estatitzar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalment

■ nacionalment

adverbi Segons la manera d’ésser d’una nació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalsindicalisme

■ nacionalsindicalisme

masculí història i ciències polítiques Conjunt de teories propugnades per Falange Española i adaptades pel règim del general Franco, segons les quals implantà el totalitarisme estatal, el partit únic i el sindicat vertical
Traducció