Es mostren 88934 resultats

■ nacionalització

nacionalització

Partició sil·làbica: na_ci_o_na_lit_za_ci_ó
Etimologia: de nacionalitzar
    femení
    1. Acció de nacionalitzar o de nacionalitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil Adopció de la condició legal de membre o ciutadà d’un estat concret.
  3. economia i dret internacional
    1. Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc., estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat.
    2. Conversió d’un mitjà de producció en propietat de la comunitat social en els seus diversos graus: municipal, regional, estatal, etc.
    3. Estatització.

■ nacionalització

femení Acció de nacionalitzar o de nacionalitzar-se l’efecte dret civil Adopció de la condició legal de membre o ciutadà d’un estat concret economia i dret internacional Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc, estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat Conversió d’un mitjà de producció en propietat de la comunitat social en els seus diversos graus municipal, regional, estatal, etc Estatització
Traducció

■ nacionalitzar

nacionalitzar

Partició sil·làbica: na_ci_o_na_lit_zar
Compareu: naturalitzar
Etimologia: de nacional 1a font: 1888, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer nacional.
    2. dret civil Admetre com a ciutadà d’una nació o d’un estat.
  2. pronominal dret civil Adoptar la ciutadania d’un estat.
  3. transitiu economia i dret internacional Estatitzar.

■ nacionalitzar

verb transitiu Fer nacional dret civil Admetre com a ciutadà d’una nació o d’un estat pronominal dret civil Adoptar la ciutadania d’un estat transitiu economia i dret internacional Estatitzar
Informació complementària
Traducció

■ nacionalment

nacionalment

Partició sil·làbica: na_ci_o_nal_ment
Etimologia: de nacional
adverbi Segons la manera d’ésser d’una nació.

■ nacionalment

adverbi Segons la manera d’ésser d’una nació
Traducció

■ nacionalsindicalisme

nacionalsindicalisme

Partició sil·làbica: na_ci_o_nal_sin_di_ca_lis_me
masculí història i ciències polítiques Conjunt de teories propugnades per Falange Española i adaptades pel règim del general Franco, segons les quals implantà el totalitarisme estatal, el partit únic i el sindicat vertical.

■ nacionalsindicalisme

masculí història i ciències polítiques Conjunt de teories propugnades per Falange Española i adaptades pel règim del general Franco, segons les quals implantà el totalitarisme estatal, el partit únic i el sindicat vertical
Traducció

■ nacionalsindicalista

nacionalsindicalista

Partició sil·làbica: na_ci_o_nal_sin_di_ca_lis_ta
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al nacionalsindicalisme.
  2. masculí i femení Partidari del nacionalsindicalisme.

■ nacionalsindicalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al nacionalsindicalisme masculí i femení Partidari del nacionalsindicalisme
Traducció

■ nacionalsocialisme

nacionalsocialisme

Partició sil·làbica: na_ci_o_nal_so_ci_a_lis_me
Etimologia: de nacional i socialisme
masculí història i ciències polítiques Conjunt de doctrines del partit dirigit per Adolf Hitler, que dominà Alemanya del 1933 al 1945.

■ nacionalsocialisme

masculí història i ciències polítiques Conjunt de doctrines del partit dirigit per Adolf Hitler, que dominà Alemanya del 1933 al 1945
Traducció

■ nacionalsocialista

nacionalsocialista

Partició sil·làbica: na_ci_o_nal_so_ci_a_lis_ta
Etimologia: de nacional i socialista
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al nacionalsocialisme.
  2. masculí i femení Seguidor del nacionalsocialisme.

■ nacionalsocialista

adjectiu Relatiu o pertanyent al nacionalsocialisme masculí i femení Seguidor del nacionalsocialisme
Traducció

■ nacra

nacra

Homòfon: nacre
Etimologia: probablement de l’àr. nāqûr ‘corn de caça, cargol marí’, o de naqra, variant de naqâra ‘tambor’, de la mateixa arrel 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. música
    1. Conquilla de cargol marí que servia de corn.
    2. Timbal usat antigament.
  2. zoologia Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pínnids (Pinna squamosa), amb un gran nombre d’escates que li sobresurten a la cara externa de la conquilla i que constitueix el lamel·libranqui més gros de la Mediterrània.

■ nacra

femení música Conquilla de cargol marí que servia de corn Timbal usat antigament zoologia Mollusc lamellibranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pínnids Pinna squamosa , amb un gran nombre d’escates que li sobresurten a la cara externa de la conquilla i que constitueix el lamellibranqui més gros de la Mediterrània
Traducció

■ nacrat | nacrada

nacrat

Etimologia: de nacra 1a font: s. XX, Ruyra
    adjectiu
  1. Que té la iridescència del nacre.
  2. Ornamentat amb nacre.

■ nacrat | nacrada

adjectiu Que té la iridescència del nacre Ornamentat amb nacre
Informació complementària
Traducció

■ nacre

nacre

Homòfon: nacra
Etimologia: variant de nacra 1a font: 1361
masculí Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles, usada en la fabricació de botons, estoigs, escaquers i en marqueteria.

■ nacre

masculí Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristallitzada integra la capa interior de certes conquilles, usada en la fabricació de botons, estoigs, escaquers i en marqueteria
Informació complementària
Traducció