■ nació

Partició sil·làbica: na_ci_ó
Etimologia: del ll. natio, -ōnis ‘naixement; raça; nació’, der. de natus, -a, -um, participi de nasci ‘néixer’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení dret i ciències polítiques
  1. Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.
  2. Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.