Es mostren 88936 resultats

moneda

moneda

Accessory
Etimologia: del ll. monēta, sobrenom de la deessa Juno, aplicat després al seu temple on es fabricà moneda i d’aquí passà a designar la mateixa moneda 1a font: 1251
Body
    femení
    1. numismàtica i economia Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
    2. Part de l’oferta monetària d’un país composta de bitllets més moneda metàl·lica i que també es denomina efectiu en mans del públic.
    3. Unitat monetària pròpia d’un país.
    4. moneda convertible Moneda que pot ésser intercanviada pel seu detentor, dintre uns límits de quantitat determinats, per l’equivalent en moneda d’un altre país al tipus de canvi establert entre ambdues.
    5. moneda de compte numismàtica Representació d’un valor monetari molt superior al de la moneda corrent, usat per a expressar quantitats molt elevades.
    6. moneda digital (o virtual) economia Unitat monetària que només pot ser objecte de transaccions per internet.
    7. moneda feble Moneda que té un valor inestable o una tendència a perdre’l constantment en relació amb les fortes.
    8. moneda forta Moneda que té un valor estable en el mercat internacional de canvis o una consolidada tendència a revaluar-se respecte a les altres monedes.
    9. moneda menuda numismàtica Moneda de més ínfim valor.
    10. moneda menuda per extensió numismàtica Moneda divisionària.
  1. figuradament
    1. ésser (alguna cosa) moneda corrent Ésser corrent, habitual.
    2. pagar (algú) amb la mateixa moneda Tractar-lo d’una manera que correspon al tracte rebut d’ell.
  2. plural botànica i jardineria Setins.

moneda

monedar

monedar

Accessory
Etimologia: de moneda 1a font: 1285
Body
verb transitiu Convertir en moneda.

monedar

Informació complementària

monedatge

monedatge

Accessory
Etimologia: de monedar 1a font: 1296
Body
    masculí
  1. Impost periòdic medieval establert per tal d’evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal.
  2. numismàtica Dret que empara la creació de la moneda.

monedatge

moneder | monedera

moneder

Accessory
Etimologia: del ll. monetarius, íd. 1a font: s. XIII, Usatges
Body
  1. masculí i femení
    1. numismàtica Persona que fabrica moneda.
    2. moneder fals Persona que fabrica moneda falsa.
  2. masculí Portamonedes.

moneder | monedera

monegasc | monegasca

monegasc

Body
  1. adjectiu i masculí i femení De Mònaco (estat d’Europa) o del monegasc (dialecte).
  2. masculí lingüística Dialecte occità parlat a Mònaco.

monegasc | monegasca

moneia

moneia

Accessory
Partició sil·làbica: mo_ne_ia
Body
femení dialectal Simi, mona.

moneia

moneiot

moneiot

Accessory
Partició sil·làbica: mo_ne_iot
Body
masculí dialectal Mona grossa.

moneiot

monel

monel

Body
masculí metal·lúrgia Aliatge constituït per níquel (66-68%), coure (27-30%) i ferro (1,5-3%).

monel

monema

monema

Accessory
Etimologia: de mono- i -ema
Body
masculí lingüística En la terminologia d’A. Martinet, unitat significativa mínima de la primera articulació del llenguatge en oposició a la unitat distintiva o fonema.

monema

moner

moner

Body
masculí antigament Moliner.

moner