Es mostren 88934 resultats

■ llinar

llinar

Etimologia: de lli1 1a font: 1139
masculí botànica i agricultura Camp de lli.

■ llinar

masculí botànica i agricultura Camp de lli
Traducció

llinària

llinària

Partició sil·làbica: lli_nà_ri_a
femení botànica Linària.

llinària

femení botànica Linària
Traducció

■ llinassa

llinassa

Etimologia: de lli1
femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les butomàcies (Butomus umbellatus), de fulles radicals junciformes i flors rosades dispersades en umbel·la terminal.

■ llinassa

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les butomàcies Butomus umbellatus , de fulles radicals junciformes i flors rosades dispersades en umbella terminal
Traducció

llinassenc | llinassenca

llinassenc

adjectiu i masculí i femení De Llinars del Vallès (Vallès Oriental).

llinassenc | llinassenca

adjectiu i masculí i femení De Llinars del Vallès Vallès Oriental

■ llinatge

llinatge

Etimologia: de l’ant. llinyatge, der. de llinya ‘línia’, o potser del fr. ant. linage, der. culte del ll. linea ‘línia 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. genealogia Conjunt de tots els descendents (homes i dones) per línia masculina —excepte en el cas d’una pubilla— d’una estirp comuna.
    2. estirp 2. Llinatge de jueus.
    3. llinatge humà (o humanal llinatge) figuradament Conjunt dels descendents d’Adam, gènere humà.
  2. Classe, mena.
  3. impròpiament Cognom.

■ llinatge

masculí genealogia Conjunt de tots els descendents homes i dones per línia masculina —excepte en el cas d’una pubilla— d’una estirp comuna estirp 2 Llinatge de jueus llinatge humà o humanal llinatge figuradament Conjunt dels descendents d’Adam, gènere humà Classe, mena impròpiament Cognom
Informació complementària
Traducció

■ llinda

llinda

Etimologia: del ll. līmĭna, pl. neutre del ll. līmen, -ĭnis ‘llindar; porta d’entrada’ 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. construcció
    1. Fusta o pedra travessera que clou la part superior d’un portal o una finestra i que descansa sobre els muntants.
    2. Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla.
    1. Línia que divideix una propietat d’altres.
    2. Molló que assenyala el límit d’un terreny.

■ llinda

femení construcció Fusta o pedra travessera que clou la part superior d’un portal o una finestra i que descansa sobre els muntants Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla Línia que divideix una propietat d’altres Molló que assenyala el límit d’un terreny
Informació complementària
Traducció

■ llindar

llindar

Etimologia: del ll. līmĭtāris ‘que marca límits’, adj. substantivat que en ll. vg. convergí en el significat dels mots afins limen, -inis ‘llindar; porta d’entrada’ i el seu der. liminaris ‘relatiu al llindar, a l’entrada’ (cf. liminar i llinda) 1a font: 1301
    masculí
    1. construcció Part inferior de l’obertura d’una porta, especialment la d’entrada d’una casa.
    2. especialment Fusta o pedra travessera situada a la part inferior d’una porta, a un nivell més alt que el sòl exterior.
    3. figuradament Estar algú al llindar de la vellesa.
    1. física Valor extrem (màxim o mínim) d’una magnitud que, en ésser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert.
    2. tecnologia i automàtica, automació Valor mínim que ha de prendre la variable d’excitació o d’entrada d’un sistema per tal de produir una resposta.
  3. fisiologia i psicologia
    1. Límit a partir del qual hom percep la sensació d’un determinat estímul.
    2. llindar absolut Estímul mínim que produeix una sensació.
    3. llindar diferencial Intensitat mínima en què l’estímul inicial ha de variar perquè hi hagi una diferència en la sensació.
  4. geografia física Aixecament del terreny que trenca el perfil d’una vall o depressió i en especial d’un riu.

■ llindar

masculí construcció Part inferior de l’obertura d’una porta, especialment la d’entrada d’una casa especialment Fusta o pedra travessera situada a la part inferior d’una porta, a un nivell més alt que el sòl exterior figuradament Estar algú al llindar de la vellesa física Valor extrem màxim o mínim d’una magnitud que, en ésser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert tecnologia i automàtica, automació Valor mínim que ha de prendre la variable d’excitació o d’entrada d’un sistema per tal de produir una resposta fisiologia i psicologia Límit a partir del qual hom percep…
Informació complementària
Traducció

■ llinet

llinet

Etimologia: de lli1
    masculí
  1. botànica Lli.
  2. indústria tèxtil Roba de lli cru, lligat a la plana, emprada en la confecció de bruses d’home.

■ llinet

masculí botànica Lli indústria tèxtil Roba de lli cru, lligat a la plana, emprada en la confecció de bruses d’home
Traducció

■ llinosa

llinosa

Etimologia: de lli1 1a font: s. XV
    femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica
  1. Llavor del lli.
  2. oli de llinosa química i oleïcultura, indústries oleícoles Oli assecant que hom obté de la llinosa, ric en glicèrids dels àcids linolènic i linoleic, emprat en la preparació de pintures, vernissos, màstics i, en farmàcia, com a emol·lient.

■ llinosa

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Llavor del lli oli de llinosa química i oleïcultura, indústries oleícoles Oli assecant que hom obté de la llinosa, ric en glicèrids dels àcids linolènic i linoleic, emprat en la preparació de pintures, vernissos, màstics i, en farmàcia, com a emollient
Traducció

■ llinya

llinya

Etimologia: cat. ant., ll. līnĕa ‘fil de lli; cordill; línia’, der. de linum ‘lli’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. pesca Fil o corda que hom ferma per un cap a l’ham (o bé al pèl de cuca) i per l’altre a la canya de pescar.
  2. dialectal Rodera.

■ llinya

femení pesca Fil o corda que hom ferma per un cap a l’ham o bé al pèl de cuca i per l’altre a la canya de pescar dialectal Rodera
Informació complementària
Traducció