■ llindar

Etimologia: del ll. līmĭtāris ‘que marca límits’, adj. substantivat que en ll. vg. convergí en el significat dels mots afins limen, -inis ‘llindar; porta d’entrada’ i el seu der. liminaris ‘relatiu al llindar, a l’entrada’ (cf. liminar i llinda) 1a font: 1301
    masculí
    1. construcció Part inferior de l’obertura d’una porta, especialment la d’entrada d’una casa.
    2. especialment Fusta o pedra travessera situada a la part inferior d’una porta, a un nivell més alt que el sòl exterior.
    3. figuradament Estar algú al llindar de la vellesa.
    1. física Valor extrem (màxim o mínim) d’una magnitud que, en ésser traspassat, fa canviar les característiques del sistema establert.
    2. tecnologia i automàtica, automació Valor mínim que ha de prendre la variable d’excitació o d’entrada d’un sistema per tal de produir una resposta.
  3. fisiologia i psicologia
    1. Límit a partir del qual hom percep la sensació d’un determinat estímul.
    2. llindar absolut Estímul mínim que produeix una sensació.
    3. llindar diferencial Intensitat mínima en què l’estímul inicial ha de variar perquè hi hagi una diferència en la sensació.
  4. geografia física Aixecament del terreny que trenca el perfil d’una vall o depressió i en especial d’un riu.