Es mostren 88936 resultats

■ instrumentalització

instrumentalització

Partició sil·làbica: ins_tru_men_ta_lit_za_ci_ó
Etimologia: de instrumentalitzar
    femení
  1. Acció d’instrumentalitzar;
  2. l’efecte.

■ instrumentalització

femení Acció d’instrumentalitzar l’efecte

■ instrumentalitzar

instrumentalitzar

Etimologia: de instrumental
verb transitiu Utilitzar (algú o alguna cosa), servir-se’n com un instrument per a aconseguir un fi particular. Instrumentalitzar la cultura.

■ instrumentalitzar

verb transitiu Utilitzar algú o alguna cosa, servir-se’n com un instrument per a aconseguir un fi particular Instrumentalitzar la cultura
Informació complementària
Traducció

■ instrumentalment

instrumentalment

Etimologia: de instrumental
adverbi Com a instrument.

■ instrumentalment

adverbi Com a instrument
Traducció

■ instrumentar

instrumentar

Etimologia: del b. ll. instrumentare ‘consignar en un document’
    verb transitiu
  1. música Efectuar la instrumentació d’una obra musical.
  2. dret Escripturar.

■ instrumentar

verb transitiu música Efectuar la instrumentació d’una obra musical dret Escripturar
Informació complementària
Traducció

■ instrumentari | instrumentària

instrumentari

Etimologia: de instrument
adjectiu dret Relatiu a un instrument legal. Testimoni instrumentari.

■ instrumentari | instrumentària

adjectiu dret Relatiu a un instrument legal Testimoni instrumentari
Traducció

instrumentatiu | instrumentativa

instrumentatiu

Partició sil·làbica: ins_tru_men_ta_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del b. ll. instrumentatus, participi de instrumentare ‘consignar en un document’
adjectiu lingüística Dit del verb que, ensems amb l’acció, expressa l’instrument amb què aquesta és acomplerta.

instrumentatiu | instrumentativa

adjectiu lingüística Dit del verb que, ensems amb l’acció, expressa l’instrument amb què aquesta és acomplerta

■ instrumentista

instrumentista

Etimologia: de instrument
masculí i femení música Persona que toca un instrument de música.

■ instrumentista

masculí i femení música Persona que toca un instrument de música
Traducció

■ insuau

insuau

Partició sil·làbica: in_su_au
Etimologia: del ll. insuavis, íd. 1a font: 1696, DLac.
adjectiu No suau.

■ insuau

adjectiu No suau
Traducció

■ insuaument

insuaument

Partició sil·làbica: in_su_au_ment
Etimologia: de insuau 1a font: 1696, DLac.
adverbi Sense suavitat.

■ insuaument

adverbi Sense suavitat
Traducció

■ insuavitat

insuavitat

Partició sil·làbica: in_su_a_vi_tat
Etimologia: del ll. insuavĭtas, -ātis, íd.
femení Manca de suavitat.

■ insuavitat

femení Manca de suavitat
Traducció