Es mostren 88934 resultats

■ instauratiu | instaurativa

instauratiu

Partició sil·làbica: ins_tau_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. instauratus, -a, -um, participi de instaurare ‘instaurar’ 1a font: 1839, DLab.
adjectiu Que té la virtut d’instaurar.

■ instauratiu | instaurativa

adjectiu Que té la virtut d’instaurar
Traducció

■ instigació

instigació

Partició sil·làbica: ins_ti_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. instigatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
  1. Acció d’instigar;
  2. l’efecte.

■ instigació

femení Acció d’instigar l’efecte
Informació complementària
Traducció

■ instigador | instigadora

instigador

Etimologia: del ll. instigator, -ōris, íd.
adjectiu i masculí i femení Que instiga.

■ instigador | instigadora

adjectiu i masculí i femení Que instiga
Informació complementària
Traducció

■ instigar

instigar

Etimologia: del ll. instigare, íd. 1a font: s. XIV
verb transitiu Empènyer algú a fer alguna cosa. L’instigà a robar-ho.

■ instigar

verb transitiu Empènyer algú a fer alguna cosa L’instigà a robar-ho
Informació complementària
Traducció

■ instil·lació

instil·lació

Partició sil·làbica: ins_til_la_ci_ó
Etimologia: del ll. instillatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció d’instil·lar;
  2. l’efecte.

■ instil·lació

femení Acció d’instillar l’efecte
Traducció

■ instil·lar

instil·lar

Etimologia: del ll. instillare, íd.
    verb transitiu
  1. Tirar a poc a poc un líquid en una cosa. Instil·lar dues gotes de col·liri a l’ull afectat.
  2. figuradament Infondre insensiblement (una idea, un sentiment) en l’ànim.

■ instil·lar

verb transitiu Tirar a poc a poc un líquid en una cosa Instillar dues gotes de colliri a l’ull afectat figuradament Infondre insensiblement una idea, un sentiment en l’ànim
Informació complementària
Traducció

■ instint

instint

Etimologia: del ll. instinctus, -us ‘impuls, instigació’, der. de instinguĕre ‘impulsar, instigar, excitar’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. etologia Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal.
    2. psicologia Facultat que tenen els éssers vius d’actuar d’una manera adequada a cada situació sense haver de recórrer a l’experiència, l’educació o la reflexió.
  2. Popularment, facultat natural d’alguns individus de sentir o d’endevinar.
  3. psiquiatria
    1. Impuls congènit a reaccionar davant uns estímuls emotius particulars d’una manera definida.
    2. instint de mort Destrudo.

■ instint

masculí etologia Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal psicologia Facultat que tenen els éssers vius d’actuar d’una manera adequada a cada situació sense haver de recórrer a l’experiència, l’educació o la reflexió Popularment, facultat natural d’alguns individus de sentir o d’endevinar psiquiatria Impuls congènit a reaccionar davant uns estímuls emotius particulars d’una manera definida instint de mort Destrudo
Informació complementària
Traducció

■ instintiu | instintiva

instintiu

Partició sil·làbica: ins_tin_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. instinctus, -a, -um, participi de instinguĕre ‘impulsar, instigar, excitar’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Que és degut a l’instint.
  2. Determinat per un impuls natural, una propensió.

■ instintiu | instintiva

adjectiu Que és degut a l’instint Determinat per un impuls natural, una propensió
Informació complementària
Traducció

■ instintivament

instintivament

Etimologia: de instintiu
adverbi D’una manera instintiva, per instint.

■ instintivament

adverbi D’una manera instintiva, per instint
Traducció

■ institució

institució

Partició sil·làbica: ins_ti_tu_ci_ó
Etimologia: del ll. institutio, -ōnis, íd. 1a font: 1318
    femení
    1. Acció d’instituir;
    2. l’efecte.
    3. institució d’hereu dret català Requisit que el dret civil general de Catalunya exigeix per a la validesa d’un testament.
  2. dret
    1. Ordenació de la vida social en algun aspecte.
    2. Conjunt de normes, amb unitat d’objecte i de finalitat, que integren un sistema jurídic.
  3. litúrgia Nom que rep l’acte de col·lació del lectorat i de l’acolitat.
  4. sociologia Categoria social que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica.
  5. sociologia Organisme que duu a terme una funció d’interès públic.

■ institució

femení Acció d’instituir l’efecte institució d’hereu dret català Requisit que el dret civil general de Catalunya exigeix per a la validesa d’un testament dret Ordenació de la vida social en algun aspecte Conjunt de normes, amb unitat d’objecte i de finalitat, que integren un sistema jurídic litúrgia Nom que rep l’acte de collació del lectorat i de l’acolitat sociologia Categoria social que, apareguda per atendre alguna necessitat bàsica de la societat, assoleix caràcter orgànic i permanent i, sovint, una reglamentació jurídica sociologia Organisme que duu a terme una funció d’interès públic
Informació complementària
Traducció