■ instar

Etimologia: del ll. instare ‘estar al damunt; urgir; acorralar; insistir’ 1a font: s. XIV, Pere III
    verb transitiu
    1. Demanar amb insistència a algú que faci alguna cosa. Les autoritats van instar la multitud a aturar els aldarulls.
    2. Demanar quelcom que hom creu de justícia.
    3. Sol·licitar (a algú) que es compleixi un precepte, una norma legal.
  2. Impugnar la resposta donada a un argument.