imputable
Accessory
Homòfon: impotable
Etimologia: del b. ll. imputabĭlis, íd.
Etimologia: del b. ll. imputabĭlis, íd.
Body
adjectiu Susceptible d’ésser imputat.
Es mostren 88934 resultats
■
imputable
■
imputable
adjectiu Susceptible d’ésser imputat
■
imputació
imputació
Accessory
Partició sil·làbica: im_pu_ta_ci_ó
Etimologia: del b. ll. imputatio, -ōnis, íd.
Etimologia: del b. ll. imputatio, -ōnis, íd.
Body
-
femení
-
- Acció d’imputar;
- l’efecte.
- comptabilitat Determinació de la participació relativa dels diferents factors de producció en el cost final del producte.
- imputació a la llegítima dret civil Operació de càlcul de la llegítima en virtut de la qual allò que hom ha rebut com a hereu, legatari o donatari disminueix la part de valor que té dret a percebre de la massa hereditària.
- imputació de pagaments dret civil Aplicació d’un pagament a un deute determinat quan són diversos els deutes que un deutor té envers un mateix creditor.
- teoria de la imputació economia Teoria econòmica marginalista de l’assignació del valor del producte entre els diferents factors que intervenen en la seva producció.
■
imputació
femení Acció d’imputar l’efecte comptabilitat Determinació de la participació relativa dels diferents factors de producció en el cost final del producte imputació a la llegítima dret civil Operació de càlcul de la llegítima en virtut de la qual allò que hom ha rebut com a hereu, legatari o donatari disminueix la part de valor que té dret a percebre de la massa hereditària imputació de pagaments dret civil Aplicació d’un pagament a un deute determinat quan són diversos els deutes que un deutor té envers un mateix creditor teoria de la imputació economia Teoria econòmica marginalista de l’…
■
imputador
| imputadora
imputador
Accessory
Etimologia: del ll. imputator, -ōris, íd.
Body
adjectiu i masculí i femení Que imputa.
■
imputador
| imputadora
adjectiu i masculí i femení Que imputa
■
imputar
imputar
Accessory
Etimologia: del ll. imputare, íd. 1a font: 1381
Body
-
verb
transitiu
- Atribuir a algú la responsabilitat, la culpa d’alguna cosa. A ell cal imputar la derrota.
- comptabilitat Abonar en compte una partida.
■
imputar
verb transitiu Atribuir a algú la responsabilitat, la culpa d’alguna cosa A ell cal imputar la derrota comptabilitat Abonar en compte una partida
■
imputrescibilitat
imputrescibilitat
Accessory
Etimologia: de imputrescible
Body
femení Qualitat d’imputrescible.
■
imputrescibilitat
femení Qualitat d’imputrescible
■
imputrescible
imputrescible
Accessory
Etimologia: de putrescible
Body
adjectiu No putrescible.
■
imputrescible
adjectiu No putrescible
in
in
Body
símbol metrologia polzada 1 2.
in
símbol metrologia polzada 1 2
in albis*
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">in albis</title>
Accessory
Pronúncia: inálßis
Etimologia: [locució llatina]
Etimologia: [locució llatina]
Body
locució adverbial Locució que significa ‘en blanc’, ‘sense entendre res’. Estar ‘in albis’. Quedar-se ‘in albis’.
in albis*
locució adverbial Locució que significa ‘en blanc’, ‘sense entendre res’ Estar ‘in albis’ Quedar-se ‘in albis’
in articulo mortis*
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">in articulo mortis</title>
Accessory
Pronúncia: inartìkulomɔ́rtis
Etimologia: [locució llatina]
Etimologia: [locució llatina]
Body
locució adverbial dret civil Locució que significa ‘en el moment de la mort’, emprada sobretot, entre altres casos, amb referència al matrimoni dut a terme quan un dels contraents és en perill de mort o hi són tots dos.
in articulo mortis*
locució adverbial dret civil Locució que significa ‘en el moment de la mort’, emprada sobretot, entre altres casos, amb referència al matrimoni dut a terme quan un dels contraents és en perill de mort o hi són tots dos