■ imputació

Partició sil·làbica: im_pu_ta_ci_ó
Etimologia: del b. ll. imputatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’imputar;
    2. l’efecte.
  2. comptabilitat Determinació de la participació relativa dels diferents factors de producció en el cost final del producte.
  3. imputació a la llegítima dret civil Operació de càlcul de la llegítima en virtut de la qual allò que hom ha rebut com a hereu, legatari o donatari disminueix la part de valor que té dret a percebre de la massa hereditària.
  4. imputació de pagaments dret civil Aplicació d’un pagament a un deute determinat quan són diversos els deutes que un deutor té envers un mateix creditor.
  5. teoria de la imputació economia Teoria econòmica marginalista de l’assignació del valor del producte entre els diferents factors que intervenen en la seva producció.