Es mostren 88934 resultats

■ garroner | garronera

garroner

Etimologia: de garró
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que duu les mitges al garró.
  2. Que sempre va amb els garrons o els baixos del vestit bruts.

■ garroner | garronera

adjectiu i masculí i femení Que duu les mitges al garró Que sempre va amb els garrons o els baixos del vestit bruts
Traducció

garropassa

garropassa

Etimologia: de *gropassa, der. de grop ‘bony’, encreuat amb gorradura
femení dialectal patologia Borradura.

garropassa

femení dialectal patologia Borradura

■ garrot

garrot

Etimologia: probablement del fr. garrot, íd., alteració de l’ant. guaroc, waroc, íd. i sobretot ‘garrot de garrotar una càrrega’, der. del fr. ant. i dial. garokier, waroquer ‘garrotar la càrrega d’un animal’, del frànc. *wrokkan ‘torçar fortament’ 1a font: 1460
    masculí
    1. Bastó, pal, especialment gruixut.
    2. Garrotador.
    3. per analogia Gruix de la cama o del braç. Té un bon garrot de braç.
  2. construcció Aresta del díedre que formen els aiguavessos d’una mansarda.
    1. dret penal Collar de ferro que hom pot estrènyer a voluntat per mitjà d’un cargol, emprat per a executar els condemnats a la pena capital.
    2. donar garrot Aplicar la pena capital per mitjà del garrot.
  4. indústria tèxtil
    1. Braç de fusta molt resistent que forma part del mecanisme d’impulsió de la llançadora en els telers mecànics de garrot.
    2. mecanisme de garrot Mecanisme d’impulsió de la llançadora constituït per un arbre vertical que porta a l’extrem superior el garrot i a l’inferior un rodet cònic que és en contacte amb l’excèntrica.

■ garrot

masculí Bastó, pal, especialment gruixut Garrotador per analogia Gruix de la cama o del braç Té un bon garrot de braç construcció Aresta del díedre que formen els aiguavessos d’una mansarda dret penal Collar de ferro que hom pot estrènyer a voluntat per mitjà d’un cargol, emprat per a executar els condemnats a la pena capital donar garrot Aplicar la pena capital per mitjà del garrot indústria tèxtil Braç de fusta molt resistent que forma part del mecanisme d’impulsió de la llançadora en els telers mecànics de garrot mecanisme de garrot Mecanisme d’impulsió de la llançadora constituït per un…
Informació complementària
Traducció

■ garrotada

garrotada

Etimologia: de garrot 1a font: 1803, DEst.
femení Cop de garrot o bastó.

■ garrotada

femení Cop de garrot o bastó
Informació complementària
Traducció

■ garrotador

garrotador

Etimologia: de garrotar
masculí Pal afuat per un cap, sovint corbat, que serveix per a lligar-hi la corda i garrotar un fardell, una càrrega, etc.

■ garrotador

masculí Pal afuat per un cap, sovint corbat, que serveix per a lligar-hi la corda i garrotar un fardell, una càrrega, etc
Traducció

■ garrotar

garrotar

Etimologia: de garrot 1a font: s. XIV, Metge
    verb transitiu
  1. Estrènyer fort el lligam (d’un fardell, una càrrega, etc.) retorcent-lo amb un garrot o garrotador.
  2. Un lligam, un vestit, estrènyer fort, excessivament (a algú). És una dona que va garrotada.

■ garrotar

verb transitiu Estrènyer fort el lligam d’un fardell, una càrrega, etc retorcent-lo amb un garrot o garrotador Un lligam, un vestit, estrènyer fort, excessivament a algú És una dona que va garrotada
Informació complementària
Traducció

■ garrotejar

garrotejar

Etimologia: de garrot 1a font: 1766
verb transitiu Bastonejar.

■ garrotejar

verb transitiu Bastonejar
Informació complementària
Traducció

■ garrotera

garrotera

Etimologia: deriv. de garrot, al seu torn der. de garra ‘cama’; etimologia diferent de la de garrot ‘bastó gruixut’ 1a font: 1607
femení Lligacama.

■ garrotera

femení Lligacama
Traducció

■ garrotín

garrotín

masculí música Cant d’un gènere flamenc, presumiblement d’origen asturià, improvisat, de caràcter popular i de to burlesc o irònic, format en català per quatre versos heptasíl·labs, el segon i el quart dels quals rimen entre si.

■ garrotín

masculí música Cant d’un gènere flamenc, presumiblement d’origen asturià, improvisat, de caràcter popular i de to burlesc o irònic, format en català per quatre versos heptasíllabs, el segon i el quart dels quals rimen entre si
Traducció

■ garrotxa

garrotxa

Compareu: carrotxa
Etimologia: probablement d’un preromà *rokkia, *rokka, origen de roca1, amb influx potser de garriga 1a font: 1803, DEst.
femení Terra aspra, trencada, de mala petja.

■ garrotxa

femení Terra aspra, trencada, de mala petja
Traducció