■ garrot

Etimologia: probablement del fr. garrot, íd., alteració de l’ant. guaroc, waroc, íd. i sobretot ‘garrot de garrotar una càrrega’, der. del fr. ant. i dial. garokier, waroquer ‘garrotar la càrrega d’un animal’, del frànc. *wrokkan ‘torçar fortament’ 1a font: 1460
    masculí
    1. Bastó, pal, especialment gruixut.
    2. Garrotador.
    3. per analogia Gruix de la cama o del braç. Té un bon garrot de braç.
  2. construcció Aresta del díedre que formen els aiguavessos d’una mansarda.
    1. dret penal Collar de ferro que hom pot estrènyer a voluntat per mitjà d’un cargol, emprat per a executar els condemnats a la pena capital.
    2. donar garrot Aplicar la pena capital per mitjà del garrot.
  4. indústria tèxtil
    1. Braç de fusta molt resistent que forma part del mecanisme d’impulsió de la llançadora en els telers mecànics de garrot.
    2. mecanisme de garrot Mecanisme d’impulsió de la llançadora constituït per un arbre vertical que porta a l’extrem superior el garrot i a l’inferior un rodet cònic que és en contacte amb l’excèntrica.