Es mostren 88934 resultats

■ fressar

fressar

Etimologia: d’un ll. vg, *frĭctiare ‘refregar’, der. de fricare ‘fregar’, que primer significà ‘pondre els ous fregant el ventre a la sorra’ (v. fresar1) i passà a ‘rastre d’ous, d’excrements o altres senyals’
    verb
  1. intransitiu
    1. fressejar 1.
    2. zoologia Menjar, els cucs de seda.
  2. intransitiu cinegètica Deixar rastre —excrements o altres senyals— els animals de caça.
  3. transitiu Petjar sovint (un terreny, especialment un camí) de manera que hom facilita de passar-hi.

■ fressar

verb intransitiu fressejar 1 zoologia Menjar, els cucs de seda intransitiu cinegètica Deixar rastre —excrements o altres senyals— els animals de caça transitiu Petjar sovint un terreny, especialment un camí de manera que hom facilita de passar-hi
Informació complementària
Traducció

■ fressat | fressada

fressat

Etimologia: de fressar
adjectiu Dit d’un camí freqüentat.

■ fressat | fressada

adjectiu Dit d’un camí freqüentat
Informació complementària
Traducció

■ fressejar

fressejar

Etimologia: de fressa1 1a font: 1460, Roig
    verb intransitiu
  1. Fer fressa.
  2. figuradament Moure’s molt com si hom treballés o fes alguna cosa important, fer veure que hom fa molt i no fer res.

■ fressejar

verb intransitiu Fer fressa figuradament Moure’s molt com si hom treballés o fes alguna cosa important, fer veure que hom fa molt i no fer res
Informació complementària
Traducció

■ fresser | fressera

fresser

Etimologia: de fressa1
adjectiu Que fa fressa, bullícia.

■ fresser | fressera

adjectiu Que fa fressa, bullícia
Informació complementària
Traducció

■ fresseta

fresseta

Etimologia: de fressa1 1a font: s. XX, Oller
masculí i femení Persona que es mou molt i es fica on no caldria; manifasser.

■ fresseta

masculí i femení Persona que es mou molt i es fica on no caldria manifasser
Traducció

■ fressós | fressosa

fressós

Etimologia: de fressa1 1a font: 1460, Roig
adjectiu Que fa fressa.

■ fressós | fressosa

adjectiu Que fa fressa
Traducció

■ fressosament

fressosament

Etimologia: de fressós
adverbi Amb fressa.

■ fressosament

adverbi Amb fressa
Traducció

■ freta

freta

Etimologia: del fr. frette, íd., participi fem. de l’ant. fraindre ‘trencar’
femení heràldica Figura molt comuna a les armeries britàniques formada per una cotissa i una llista entrecreuant-se amb una malla gran abismada.

■ freta

femení heràldica Figura molt comuna a les armeries britàniques formada per una cotissa i una llista entrecreuant-se amb una malla gran abismada
Traducció

fretat | fretada

fretat

Etimologia: del fr. fretté, íd., der. de frette ‘freta’
adjectiu heràldica Dit de l’escut o de la peça formats per tres (o quatre) cotisses i tres (o quatre) llistes que s’entrecreuen entre elles passant alternativament per sobre i per sota i formen com un enreixat i claraboies.

fretat | fretada

adjectiu heràldica Dit de l’escut o de la peça formats per tres o quatre cotisses i tres o quatre llistes que s’entrecreuen entre elles passant alternativament per sobre i per sota i formen com un enreixat i claraboies
Traducció

■ fretura

fretura

Etimologia: del ll. fractūra ‘ruptura, trencament’, der. de frangĕre ‘trencar’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Mancança o escassetat del necessari o d’alguna cosa necessària. Passar fretura. Venir a fretura. Hi hagué una gran fretura d’oli.
  2. fer fretura Mancar alguna cosa necessària, de què hom sent la pèrdua. El finat ens farà molta fretura.
  3. tenir (o passar) fretura (d’alguna cosa) Estar-ne mancat, tenir-ne necessitat. No consentiré que passis fretura de res.

■ fretura

femení Mancança o escassetat del necessari o d’alguna cosa necessària Passar fretura Venir a fretura Hi hagué una gran fretura d’oli fer fretura Mancar alguna cosa necessària, de què hom sent la pèrdua El finat ens farà molta fretura tenir o passar fretura d’alguna cosa Estar-ne mancat, tenir-ne necessitat No consentiré que passis fretura de res
Informació complementària
Traducció