■ fressar

Etimologia: d’un ll. vg, *frĭctiare ‘refregar’, der. de fricare ‘fregar’, que primer significà ‘pondre els ous fregant el ventre a la sorra’ (v. fresar1) i passà a ‘rastre d’ous, d’excrements o altres senyals’
    verb
  1. intransitiu
    1. fressejar 1.
    2. zoologia Menjar, els cucs de seda.
  2. intransitiu cinegètica Deixar rastre —excrements o altres senyals— els animals de caça.
  3. transitiu Petjar sovint (un terreny, especialment un camí) de manera que hom facilita de passar-hi.