Es mostren 88940 resultats

■ flatulència

■ flatulència

femení patologia Estat del qui pateix de flats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flatulent
| flatulenta

■ flatulent
| flatulenta

adjectiu patologia Que pateix flatulència Que ocasiona flatulència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

flaüta

flaüta

femení dialectal música flauta 1 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flauta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flauta</title>

Partició sil·làbica: flau_ta
Etimologia: potser de l’oc. ant. flautar ‘tocar la flauta’, encreuament de flaujar, der. regressiu de flaujol ‘flabiol’, tingut per dim., amb el ll. td. flatare, freqüentatiu de flare ‘bufar’ 1a font: c. 1330, Muntaner
    música
  1. femení
    1. Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, de forma cilíndrica, les modalitats occidentals més importants del qual són la flauta dolça, anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra, que és de fusta i consta de nou forats, i la flauta travessera, que rep també el nom de flauta d’Alemanya, de setze forats i embocadura lateral. A molts indrets dels Països Catalans, sovint els termes de flabiol i flauta o flaüta són, de fet, sinònims.
    2. plural Família d’instruments musicals de vent que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat en la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest, que passa a l’interior del tub ressonador.
    3. flauta de Pan Instrument de vent, conegut des de l’antiguitat (siringa), que consisteix en un conjunt de tubs (habitualment set) disposats en rengle i que hom pot fer sonar successivament desplaçant llurs orificis davant la boca. Rep també els noms de bufacanyes i de flabiol de set forats.
  2. femení plural Joc de l’orgue, de tubs oberts i amples i de sonoritat dolça, semblant a la de la flauta.
  3. masculí i femení Músic que toca la flauta.

■ flauta

música femení Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, de forma cilíndrica, les modalitats occidentals més importants del qual són la flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , que és de fusta i consta de nou forats, i la flauta travessera, que rep també el nom de flauta d’Alemanya , de setze forats i embocadura lateral A molts indrets dels Països Catalans, sovint els termes de flabiol i flauta o flaüta són, de fet, sinònims plural Família d’instruments musicals de vent que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat en la seva embocadura, el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flautada

■ flautada

femení dialectal Extravagància, disbarat, despropòsit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flautat
| flautada

■ flautat
| flautada

música adjectiu Dit dels sons dolços, per analogia amb els de la flauta masculí Registre o joc de l’orgue i de l’harmònium de sonoritat similar a la de la flauta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flauter
| flautera

■ flauter
| flautera

masculí i femení Persona que fabrica flautes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flautí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flautí</title>

Partició sil·làbica: flau_tí
Etimologia: de flauta 1a font: 1839, DLab.
    música
  1. masculí Instrument de vent idèntic a la flauta, però de dimensions més reduïdes i que sona una octava més alt. És anomenat també piccolo o octaví.
  2. masculí i femení Músic que toca el flautí.

■ flautí

música masculí Instrument de vent idèntic a la flauta, però de dimensions més reduïdes i que sona una octava més alt És anomenat també piccolo o octaví masculí i femení Músic que toca el flautí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ flautista

■ flautista

masculí i femení Músic que toca la flauta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

flavantrona


<title type="display">flavantrona</title>

femení colorants Colorant de tina obtingut per escalfament de la β-aminoantraquinona, amb pentaclorur d’antimoni, en el si de nitrobenzè. Hom el coneix també com a flavantrè (o groc d’indantrè G).

flavantrona

femení colorants Colorant de tina obtingut per escalfament de la β-aminoantraquinona, amb pentaclorur d’antimoni, en el si de nitrobenzè Hom el coneix també com a flavantrè o groc d’indantrè G