■ flautat | flautada

Partició sil·làbica: flau_tat
Etimologia: de flauta 1a font: 1524
    música
  1. adjectiu Dit dels sons dolços, per analogia amb els de la flauta.
  2. masculí Registre o joc de l’orgue i de l’harmònium de sonoritat similar a la de la flauta.