Es mostren 88940 resultats

fal·locràcia

fal·locràcia

femení Situació social en què es produeix un domini dels homes sobre les dones Masclisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

fal·loïdina


<title type="display">fal·loïdina</title>

Partició sil·làbica: fal_lo_ï_di_na
femení [C35H48N8O11S] bioquímica Substància tòxica aïllada de la farinera borda (Amanita phalloides) que s’uneix als filaments d’actina i impedeix els moviments cel·lulars.

fal·loïdina

femení C 35 H 48 N 8 O 11 S bioquímica Substància tòxica aïllada de la farinera borda Amanita phalloides que s’uneix als filaments d’actina i impedeix els moviments cellulars
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fal·lus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fal·lus</title>

Etimologia: del ll. phallus, i aquest, del gr. phallós, íd., ‘emblema de la generació’ 1a font: 1864, DLab.
    masculí
    1. Símbol de l’òrgan masculí de la generació.
    2. per extensió Membre viril; penis.
  2. botànica Gènere de bolets de la família de les fal·làcies (Phallus sp), l’espècie més característica del qual és l’ou del diable (Ph. impudicus).

■ fal·lus

masculí Símbol de l’òrgan masculí de la generació per extensió Membre viril penis botànica Gènere de bolets de la família de les fallàcies Phallus sp , l’espècie més característica del qual és l’ou del diable Ph impudicus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falòria

■ falòria

femení Falòrnia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falòrnia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falòrnia</title>

Partició sil·làbica: fa_lòr_ni_a
Etimologia: probablement emparentat amb l’alt it. faloja ‘fogueró festiu’ i el sard logudorès falordia ‘banquet’, potser prové del gr. flogía ‘flames’ amb influx del ll. fallĕre ‘enganyar’ 1a font: s. XVIII
femení Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dona com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc. Tot això que diuen són falòrnies.

■ falòrnia

femení Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc, que hom dona com a incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc Tot això que diuen són falòrnies
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fals
| falsa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fals</title>

Homòfon: falç
Etimologia: del ll. falsus, -a, -um, participi de fallĕre ‘enganyar’ 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu Que no és ver, que per error o engany no correspon a la veritat. Una idea falsa. Un jurament fals. Un testimoniatge fals.
    2. adjectiu Que no diu la veritat. Un home fals.
    3. masculí diplomàtica Document forjat intencionadament que no correspon a un acte jurídic autèntic.
    4. adjectiu numismàtica Dit de la moneda produïda fraudulentament per algú que no posseeix el dret d’emetre-la i que reprodueix, amb la màxima fidelitat possible, les monedes de curs legal.
    5. falsos dolors obstetrícia Dolors irregulars que apareixen abans del part o durant el part i que no van acompanyats de contraccions uterines.
    6. fals testimoni dret penal Delicte consistent a violar el deure de veracitat que tenen l’obligació d’observar els testimonis i els perits en llurs declaracions davant els jutges o els tribunals.
    1. adjectiu Que no és real, que no té d’una cosa sinó l’aparença, que és simulat o ha estat contrafet o alterat per tal d’enganyar. Una falsa modèstia. Or fals. Un fals pretext. Un testament fals.
    2. adjectiu Expressa que un nom és aplicat a una cosa per analogia, per semblança amb la que designa pròpiament. Falses membranes. Falses costelles. Fals avet.
    3. adjectiu i masculí i femení Que diu o fa coses enganyoses, que afecta sentiments, qualitats, etc., que no té en realitat. Un home fals. Aquesta dona és una falsa.
    4. adjectiu per extensió Té una mirada d’allò més falsa.
    5. falsa alarma Alarma causada per un perill irreal, inexistent.
  3. adjectiu
    1. Que no és exacte o correcte, que no té la direcció adequada, etc. Un càlcul fals. Una falsa maniobra. Prendre un camí fals. Fer un moviment fals.
    2. Insegur, mancat de solidesa o d’estabilitat. Fals equilibri.
    3. nota falsa Nota equivocada produïda per una mala entonació o per l’error d’un o diversos intèrprets d’una peça musical.
    4. posició falsa figuradament Posició equívoca o compromesa.
  4. en fals locució adverbial
    1. No conformement a la veritat o a la realitat, cercant d’enganyar. Jurar en fals. Apostar en fals.
    2. Fallant allò que hom vol tocar o atènyer, d’una manera poc sòlida o poc estable, etc. Pegar un cop en fals. Posar un peu en fals. Fer una passa en fals. Edificar en fals.
  5. falsa tinya entomologia Eruga del lepidòpter tineid Nemapogon granella, que ataca el blat emmagatzemat. Hom l’anomena també cuc del blat.
  6. fals bordó música Procediment de cant polifònic emprat a partir del segle XIV que consisteix en una successió de terceres i de sextes emmarcades per acords d’octaves i de quintes.
  7. fals carlet botànica Bolet de la família de les rodofil·làcies (Entoloma [Rhodophyllus] lividum), de barret carnós, groc grisenc, i cama robusta.
  8. fals color òptica i tecnologia Imatge que resulta de representar en color tres o més dels canals espectrals d’una imatge original.
  9. fals crup patologia Laringitis estridulosa que es dona principalment en els infants.
  10. fals fredolic botànica Bolet de la família de les cortinariàcies (Cortinarius multiformis), de cama esvelta i barret groc i viscós, amb làmines de color lila grisenc.

■ fals
| falsa

adjectiu Que no és ver, que per error o engany no correspon a la veritat Una idea falsa Un jurament fals Un testimoniatge fals adjectiu Que no diu la veritat Un home fals masculí diplomàtica Document forjat intencionadament que no correspon a un acte jurídic autèntic adjectiu numismàtica Dit de la moneda produïda fraudulentament per algú que no posseeix el dret d’emetre-la i que reprodueix, amb la màxima fidelitat possible, les monedes de curs legal falsos dolors obstetrícia Dolors irregulars que apareixen abans del part o durant el part i que no van acompanyats de contraccions uterines fals…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsabilitat

■ falsabilitat

femení filosofia Qualitat de falsable
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsable

■ falsable

adjectiu filosofia Que pot ésser falsat
Gran Diccionari de la llengua catalana

falsació

falsació

femení filosofia Acció de falsar l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsador
| falsadora

■ falsador
| falsadora

masculí i femení antigament Falsari, falsificador
Traducció