Es mostren 88940 resultats

fal·libilisme

fal·libilisme

masculí filosofia Doctrina que, contra la pretensió d’infallibilitat de certs científics o filòsofs, estableix el caràcter fallible de totes les proposicions humanes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fal·libilitat

■ fal·libilitat

femení Qualitat de fallible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fal·lible

■ fal·lible

adjectiu Que pot caure en error Tots som fallibles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fàl·lic
| fàl·lica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fàl·lic</title>

Etimologia: del ll. phallĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. phallikós, íd. 1a font: 1864, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al fal·lus.
  2. cultes fàl·lics història de les religions Conjunt de creences i d’expressions simbòliques, cristal·litzades en ritus, que, a través de representacions més o menys estilitzades del fal·lus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení.
  3. estadi fàl·lic psicologia Tercer període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà, corresponent al quart i cinquè anys de vida.

■ fàl·lic
| fàl·lica

adjectiu Relatiu o pertanyent al fallus cultes fàllics història de les religions Conjunt de creences i d’expressions simbòliques, cristallitzades en ritus, que, a través de representacions més o menys estilitzades del fallus, expressen d’una manera religiosa o màgica el poder de creació de la vida, la formació còsmica a partir del caos primordial, concebut com a femení estadi fàllic psicologia Tercer període en el desenvolupament intellectual i afectiu de l’ésser humà, corresponent al quart i cinquè anys de vida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fallida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fallida</title>

    femení
    1. dret mercantil Situació del comerciant o l’industrial que, per circumstàncies econòmiques adverses, o per la seva culpa o imprevisió, o fins i tot maliciosament, ha deixat de complir habitualment els seus pagaments.
    2. dret mercantil Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d’emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l’empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l’ordre de preferència legal.
    3. per extensió dret mercantil Situació del comprador que, en una subhasta, no ha pagat el preu de la cosa adquirida dins el termini fixat.
    4. figuradament La fallida de la ciència.
  2. fallida cardíaca patologia Disminució del volum de sang bombat pel cor en cada contracció cardíaca.

■ fallida

femení dret mercantil Situació del comerciant o l’industrial que, per circumstàncies econòmiques adverses, o per la seva culpa o imprevisió, o fins i tot maliciosament, ha deixat de complir habitualment els seus pagaments dret mercantil Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d’emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l’empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l’ordre de preferència legal per extensió dret mercantil Situació del comprador que, en una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fal·liforme

■ fal·liforme

adjectiu Que té la forma d’un fallus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falliment

■ falliment

masculí Acció de fallir l’efecte Mancament Falta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fallió

■ fallió

femení antigament Falliment Falta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fallir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fallir</title>

Etimologia: del ll. fallĕre ‘enganyar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb intransitiu
    1. Fer falta, no respondre, alguna cosa, en el moment en què hom la necessita, en què li seria útil. Fallir a algú el coratge. Fallir a algú la memòria, la veu.
    2. per extensió Fallir a algú el cor, l’esperit.
  2. Mancar algú a allò que hom esperava d’ell.
  3. Caure en falta.
  4. dret mercantil Fer fallida.

■ fallir

verb intransitiu Fer falta, no respondre, alguna cosa, en el moment en què hom la necessita, en què li seria útil Fallir a algú el coratge Fallir a algú la memòria, la veu per extensió Fallir a algú el cor, l’esperit Mancar algú a allò que hom esperava d’ell Caure en falta dret mercantil Fer fallida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fallit
| fallida

■ fallit
| fallida

adjectiu i masculí i femení dret mercantil Dit de la persona natural o jurídica que es troba en situació de fallida
Traducció