Accessory
Etimologia: del ll. fallĕre ‘enganyar’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
verb
intransitiu
-
- Fer falta, no respondre, alguna cosa, en el moment en què hom la necessita, en què li seria útil. Fallir a algú el coratge. Fallir a algú la memòria, la veu.
- per extensió Fallir a algú el cor, l’esperit.
- Mancar algú a allò que hom esperava d’ell.
- Caure en falta.
- dret mercantil Fer fallida.