Es mostren 88934 resultats

■ etusa

etusa

femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les umbel·líferes (Aethusa cynapium), de tija dreta, fistulosa, ramificada, amb fulles tripinnatisectes i amb flors blanques en umbel·les.

■ etusa

femení botànica Planta herbàcia anual de la família de les umbellíferes Aethusa cynapium , de tija dreta, fistulosa, ramificada, amb fulles tripinnatisectes i amb flors blanques en umbelles
Traducció

■ etzibada

etzibada

Etimologia: de etzibar
femení Acció d’etzibar.

■ etzibada

femení Acció d’etzibar
Informació complementària
Traducció

■ etzibar

etzibar

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un *atzebar, der. de l’arabisme atzeb ‘membre viril’, àr. az-zebb, íd., amb un sentit de ‘fornicar’, i d’aquí ‘ficar, clavar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Pegar, donar, un cop. De sobte va començar a etzibar bastonades.
    2. Engegar, llançar, violentament contra algú o alguna cosa. Dir això i etzibar el roc fou tot u.
  2. figuradament M’ha etzibat un reguitzell d’invectives.

■ etzibar

verb transitiu Pegar, donar, un cop De sobte va començar a etzibar bastonades Engegar, llançar, violentament contra algú o alguna cosa Dir això i etzibar el roc fou tot u figuradament M’ha etzibat un reguitzell d’invectives
Informació complementària
Traducció

Eu

Eu

símbol química inorgànica europi.

Eu

símbol química inorgànica europi

■ eu

eu

Partició sil·làbica: eu
interjecció Exclamació per a expressar admiració o sorpresa.

■ eu

interjecció Exclamació per a expressar admiració o sorpresa

■ eu-

eu-

Prefix, del grec eû, que significa ‘ben’, ‘bon’, ‘avantatjós’. Ex.: eupèpsia.

■ eu-

Prefix, del grec eû , que significa ‘ben’, ‘bon’, ‘avantatjós’ Ex eupèpsia

euàntic | euàntica

euàntic

Partició sil·làbica: e_uàn_tic
adjectiu botànica Dit de la flor simple, per oposició a la pseudàntica.

euàntic | euàntica

adjectiu botànica Dit de la flor simple, per oposició a la pseudàntica

■ eubacterials

eubacterials

Partició sil·làbica: eu_bac_te_ri_als
    masculí microbiologia
  1. plural Ordre de bacteris que comprèn individus en forma de coc o bacil.
  2. singular Bacteri de l’ordre dels eubacterials.

■ eubacterials

masculí microbiologia plural Ordre de bacteris que comprèn individus en forma de coc o bacil singular Bacteri de l’ordre dels eubacterials

■ eubacteris

eubacteris

Partició sil·làbica: eu_bac_te_ris
    masculí microbiologia
  1. plural Grup de tots els organismes procariotes, llevat dels arqueobacteris.
  2. singular Organisme del grup dels eubacteris.

■ eubacteris

masculí microbiologia plural Grup de tots els organismes procariotes, llevat dels arqueobacteris singular Organisme del grup dels eubacteris

■ eubiòtica

eubiòtica

Partició sil·làbica: eu_bi_ò_ti_ca
Etimologia: de eu- i el gr. biōtikós, -ḗ, -ón ‘relatiu a la vida’
femení fisiologia Ciència de la vida sana.

■ eubiòtica

femení fisiologia Ciència de la vida sana