■ etzibar

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un *atzebar, der. de l’arabisme atzeb ‘membre viril’, àr. az-zebb, íd., amb un sentit de ‘fornicar’, i d’aquí ‘ficar, clavar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Pegar, donar, un cop. De sobte va començar a etzibar bastonades.
    2. Engegar, llançar, violentament contra algú o alguna cosa. Dir això i etzibar el roc fou tot u.
  2. figuradament M’ha etzibat un reguitzell d’invectives.