Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

■ estomatós | estomatosa

estomatós

Homòfon: astomatós
Etimologia: de estoma

adjectiu histologia Proveït d’estomes.

estomiformes

masculí

ictiologia

plural Ordre de peixos abissals poc evolucionats que comprèn espècies molt diverses, la majoria predadores i amb òrgans luminescents.
singular Peix de l’ordre dels estomiformes.

estomiformes

masculí ictiologia plural Ordre de peixos abissals poc evolucionats que comprèn espècies molt diverses, la majoria predadores i amb òrgans luminescents singular Peix de l’ordre dels estomiformes

■ estomocordats

estomocordats

masculí

zoologia

plural Embrancament de metazous deuterostomats, que tenen obertures branquials al principi del tub digestiu. Es divideixen en tres classes: enteropneusts, pterobranquis i graptòlits.
singular Metazou de l’embrancament dels estomocordats.

masculí zoologia plural Embrancament de metazous deuterostomats, que tenen obertures branquials al principi del tub digestiu Es divideixen en tres classes enteropneusts, pterobranquis i graptòlits singular Metazou de l’embrancament dels estomocordats

■ estomodeu

estomodeu

Partició sil·làbica: es_to_mo_deu

masculí embriologia Porció inicial i cefàlica del tracte digestiu dels metazous celomats, revestida d’ectoderma pluriestratificat.

■ estomodeu

masculí embriologia Porció inicial i cefàlica del tracte digestiu dels metazous celomats, revestida d’ectoderma pluriestratificat

■ estona

estona

Etimologia: del germ. gòtic fem. *stundo, íd. 1a font: s. XIV, Pere III

femení

Espai de temps d’alguna durada. Espereu-me una estona: no tardaré gaire. Ja fa estona que són fora.
1. a estones locució adverbial De tant en tant.
2. a estones perdudes locució adverbial En el temps lliure de feines urgents, regulars o obligades. Toca el piano a estones perdudes.
3. anar a estones (algú o alguna cosa) locució verbal Ésser d’humor, de tracte, d’intensitat, etc., variables, en funció del temps que passa.

■ estona

femení Espai de temps d’alguna durada Espereu-me una estona no tardaré gaire Ja fa estona que són fora a estones locució adverbial De tant en tant a estones perdudes locució adverbial En el temps lliure de feines urgents, regulars o obligades Toca el piano a estones perdudes anar a estones algú o alguna cosa locució verbal Ésser d’humor, de tracte, d’intensitat, etc, variables, en funció del temps que passa

■ estonada

estonada

Etimologia: de estona 1a font: 1391

femení

dialectal antigament Estona relativament llarga.
a estonades locució adverbial A estones.

■ estonada

femení dialectal antigament Estona relativament llarga a estonades locució adverbial A estones

■ estonià | estoniana

estonià

Partició sil·làbica: es_to_ni_à

adjectiu i masculí i femení D’Estònia (estat d’Europa) o de l’estonià (dialecte).
masculí lingüística Llengua finoúgrica parlada a Estònia i a diverses colònies establertes a l’est del llac Peipus, a Crimea, a la regió de Samara (Rússia), al Caucas, a Sibèria, a Letònia i als Estats Units d’Amèrica.

■ estonià | estoniana

adjectiu i masculí i femení D’Estònia estat d’Europa o de l’estonià dialecte masculí lingüística Llengua finoúgrica parlada a Estònia i a diverses colònies establertes a l’est del llac Peipus, a Crimea, a la regió de Samara Rússia, al Caucas, a Sibèria, a Letònia i als Estats Units d’Amèrica