Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88934 resultats

estolidobranquiats

Partició sil·làbica: es_to_li_do_bran_qui_ats

masculí

zoologia

plural Ordre de la classe dels ascidiacis, amb uns plecs meridians a la cambra branquial que constitueixen unes costelles longitudinals. Són corrents a la Mediterrània l’ascidi roig, el raïm de mar i l’ou de mar.
singular Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats.

estolidobranquiats

masculí zoologia plural Ordre de la classe dels ascidiacis, amb uns plecs meridians a la cambra branquial que constitueixen unes costelles longitudinals Són corrents a la Mediterrània l’ascidi roig, el raïm de mar i l’ou de mar singular Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats

estolledor

Etimologia: d’un b. ll. *extollitorium, der . del ll. extollĕre ‘elevar, aixecar’ 1a font: s. XII

masculí agricultura i hidrologia Comporta consistent en una post que aixeca el nivell de l’aigua i en tanca el pas en els canals i séquies.

estolledor

masculí agricultura i hidrologia Comporta consistent en una post que aixeca el nivell de l’aigua i en tanca el pas en els canals i séquies

■ estoló

estoló

Etimologia: variant ant. de estaló

masculí

botànica Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament.
zoologia Estructura tubular que en les colònies de pòlips uneix els diversos zooides entre ells.

■ estoló

masculí botànica Brot lateral més o menys prim que neix a la base de la tija de certes plantes herbàcies i que creix horitzontalment, damunt el sòl o subterràniament zoologia Estructura tubular que en les colònies de pòlips uneix els diversos zooides entre ells

■ estolonífer | estolonífera

estolonífer

Etimologia: de estoló i -fer

adjectiu botànica Que fa estolons.

■ estolonífer | estolonífera

adjectiu botànica Que fa estolons

estolonífers

masculí

zoologia

plural Ordre de cnidaris colonials de la subclasse dels alcionaris, que formen estolons reptants proveïts d’espícules calcàries, com l’orgue de mar.
singular Cnidari de l’ordre dels estolonífers.

estolonífers

masculí zoologia plural Ordre de cnidaris colonials de la subclasse dels alcionaris, que formen estolons reptants proveïts d’espícules calcàries, com l’orgue de mar singular Cnidari de l’ordre dels estolonífers

estoloniforme

adjectiu botànica Que té forma d’estoló.

estoloniforme

adjectiu botànica Que té forma d’estoló

■ estoma

estoma

Etimologia: del gr. stóma, -atos ‘boca’

masculí

anatomia vegetal
1. Petita obertura de l’epidermis dels òrgans verds, especialment de les fulles, de les plantes superiors, flanquejada per dues cèl·lules reniformes.
2. estoma aqüífer Obertura d’un hidatode formada per un estoma de cèl·lules oclusives grans i poc engruixides.
fisiologia
1. Porus, orifici o obertura petita de la superfície d’un teixit.
2. especialment Orifici microscòpic de la superfície dels capil·lars que les cèl·lules migratòries (leucòcits, eritròcits, etc.) produeixen en la diapedesi.

■ estoma

masculí anatomia vegetal Petita obertura de l’epidermis dels òrgans verds, especialment de les fulles, de les plantes superiors, flanquejada per dues cèllules reniformes estoma aqüífer Obertura d’un hidatode formada per un estoma de cèllules oclusives grans i poc engruixides fisiologia Porus, orifici o obertura petita de la superfície d’un teixit especialment Orifici microscòpic de la superfície dels capillars que les cèllules migratòries leucòcits, eritròcits, etc produeixen en la diapedesi