estolidobranquiats

Partició sil·làbica: es_to_li_do_bran_qui_ats
    masculí zoologia
  1. plural Ordre de la classe dels ascidiacis, amb uns plecs meridians a la cambra branquial que constitueixen unes costelles longitudinals. Són corrents a la Mediterrània l’ascidi roig, el raïm de mar i l’ou de mar.
  2. singular Ascidiaci de l’ordre dels estolidobranquiats.