Es mostren 88934 resultats

■ esquatínids

esquatínids

    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos intermèdia entre els taurons i les rajades, que tenen el cap deprimit, la boca armada de diverses fileres de dents, dues aletes dorsals i cap d’anal.
  2. singular Peix de la família dels esquatínids.

■ esquatínids

masculí ictiologia plural Família de peixos intermèdia entre els taurons i les rajades, que tenen el cap deprimit, la boca armada de diverses fileres de dents, dues aletes dorsals i cap d’anal singular Peix de la família dels esquatínids

■ esquei

esquei

Partició sil·làbica: es_quei
masculí Massa rocallosa que presenta una superfície clivellada i cantelluda.

■ esquei

masculí Massa rocallosa que presenta una superfície clivellada i cantelluda
Traducció

■ esqueix

esqueix

Partició sil·làbica: es_queix
Etimologia: de esqueixar 1a font: 1490, Tirant
    masculí
  1. botànica i agricultura Fragment de tija o de branca que hom introdueix a terra perquè hi arreli.
  2. Esquinç.

■ esqueix

masculí botànica i agricultura Fragment de tija o de branca que hom introdueix a terra perquè hi arreli Esquinç
Traducció

esqueixadament

esqueixadament

Partició sil·làbica: es_quei_xa_da_ment
Etimologia: de esqueixat
adverbi D’una manera esqueixada.

esqueixadament

adverbi D’una manera esqueixada
Traducció

■ esqueixalament

esqueixalament

Partició sil·làbica: es_quei_xa_la_ment
Etimologia: de esqueixalar 1a font: s. XX, Ruyra
    masculí
  1. Acció d’esqueixalar.
  2. Qualitat d’esqueixalat.

■ esqueixalament

masculí Acció d’esqueixalar Qualitat d’esqueixalat

■ esqueixalar

esqueixalar

Partició sil·làbica: es_quei_xa_lar
Etimologia: de queixal
verb transitiu ramaderia Llevar els queixals a un animal.

■ esqueixalar

verb transitiu ramaderia Llevar els queixals a un animal
Informació complementària
Traducció

■ esqueixalat | esqueixalada

esqueixalat

Partició sil·làbica: es_quei_xa_lat
Etimologia: de esqueixalar 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Dit d’aquell que ha perdut els seus queixals o una part d’ells.
  2. per analogia Dit d’un mur, una torre, etc., que la caiguda d’algunes de les seves pedres fa semblar una mandíbula esqueixalada.

■ esqueixalat | esqueixalada

adjectiu Dit d’aquell que ha perdut els seus queixals o una part d’ells per analogia Dit d’un mur, una torre, etc, que la caiguda d’algunes de les seves pedres fa semblar una mandíbula esqueixalada
Traducció

■ esqueixall

esqueixall

Partició sil·làbica: es_quei_xall
Etimologia: de esqueixar
masculí Esquinçall.

■ esqueixall

masculí Esquinçall
Traducció

■ esqueixament

esqueixament

Partició sil·làbica: es_quei_xa_ment
Etimologia: de esqueixar
    masculí
  1. Acció d’esqueixar.
  2. Condició d’esqueixat.

■ esqueixament

masculí Acció d’esqueixar Condició d’esqueixat
Traducció

■ esqueixar

esqueixar

Partició sil·làbica: es_quei_xar
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *excapsiare ‘trencar una armadura o caixa de fusta’, der. de capsa ‘caixa’ i capsus ‘armadura, caixa d’un carruatge’ 1a font: s. XV, Curial
    verb
  1. transitiu
    1. Esquinçar.
    2. esqueixar la grua Desbaratar un projecte.
    1. transitiu Arrencar d’una planta o un arbre (una branca). Repenjant-s’hi, han esqueixat una branca de la figuera.
    2. pronominal Esqueixar-se una branca pel pes de la neu.
    3. transitiu Partir un cos fibrós segons la direcció de les seves fibres.
    4. esqueixar-se de riure Trencar-se de riure.

■ esqueixar

verb transitiu Esquinçar esqueixar la grua Desbaratar un projecte transitiu Arrencar d’una planta o un arbre una branca Repenjant-s’hi, han esqueixat una branca de la figuera pronominal Esqueixar-se una branca pel pes de la neu transitiu Partir un cos fibrós segons la direcció de les seves fibres esqueixar-se de riure Trencar-se de riure
Informació complementària
Traducció