■ esqueixar

Partició sil·làbica: es_quei_xar
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *excapsiare ‘trencar una armadura o caixa de fusta’, der. de capsa ‘caixa’ i capsus ‘armadura, caixa d’un carruatge’ 1a font: s. XV, Curial
    verb
  1. transitiu
    1. Esquinçar.
    2. esqueixar la grua Desbaratar un projecte.
    1. transitiu Arrencar d’una planta o un arbre (una branca). Repenjant-s’hi, han esqueixat una branca de la figuera.
    2. pronominal Esqueixar-se una branca pel pes de la neu.
    3. transitiu Partir un cos fibrós segons la direcció de les seves fibres.
    4. esqueixar-se de riure Trencar-se de riure.