Etimologia: probable encreuament de l’oc. escarbotar ‘atiar el foc’, del ll. carbo ‘carbó’ i el frànc. *botan ‘empènyer’, amb el cast. escarbar ‘gratar’, del ll. td. scarifare, gr. skaripháō, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
verbtransitiu Llevar una prominència, desgastar o llevar una part d’alguna cosa, fregant, gratant, raspant, etc. El barber, tot afaitant-lo, li ha escarbotat un gra. No vull gallines, al pati: escarbotarien les plantes.
verb transitiu Llevar una prominència, desgastar o llevar una part d’alguna cosa, fregant, gratant, raspant, etc El barber, tot afaitant-lo, li ha escarbotat un gra No vull gallines, al pati escarbotarien les plantes
Etimologia: probablement d’un encreuament de l’ant. carceler, dissimilació de l’ant. carcerer, der. de l’ant. càrcer ‘presó’, amb escarsella ‘bossa de les claus’ 1a font: 1575, DPou.
Body
masculí i femení
Guardià d’una presó.
història Persona que tenia al seu càrrec i a la seva cura una presó i els presos.
Etimologia: d’un der. indirecte de carn, probablement un *escarnadenc, dissimilat en *escarladenc i alterat després per metàtesi en escardalenc1a font: 1839, DLab.
Body
adjectiu
Molt eixut de carns. Passa de prim: és escardalenc.
Que té un so esquerdat i estrident. Una veu escardalenca. El soroll escardalenc de les bitlles.